Decoració LGTB a les escales del metro d’Universitat

Decoració LGTB a les escales del metro d’Universitat

L’estació del metro de plaça Universitats (línies L1 i L2, vermella i lila) s’utilitza des de fa uns anys com a camp base de moltes activitats promocionals: el hall sovint es transforma en sala de concerts i de promoció de festivals de cinema; algunes columnes són aprofitades per a fer-hi decoracions culturals -aquest últim mes, decoracions de la Casa Àsia; i les escales que van cap a l’exterior es transformen en plafons publicitaris. És el que està passant aquests dies: una de les escales de sortida ha estat coberta amb els colors de l’arc de Sant Martí. La bandera LGTB va ser creada per l’activista Gilbert Baker, que la va estrenar el 25 de juny de 1978 a San Francisco.

gai 2

Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Convocats a “recuperar” les rambles, un miler de veïns de Barcelona es van manifestar a la Rambla de Barcelona dissabte 25 de gener (2017), encapçalats per una pancarta de “Barcelona no està en venda”. Provenien sobretot dels barris més afectats per l’allau turística que viu la ciutat, com el Gòtic, Raval i Sant Antoni, i van desplegar una diversitat de pancartes i de reivindicacions, com la de “Nou mercat de Sant Antoni, popular i per als veïns”, o la que veieu a la foto de sota: “STOP Mass tourism, and house speculation”.

El nyap de la fira de Nadal de plaça Catalunya

L’equip d’Ada Colau va decidir el Nadal del 2015, el seu primer Nadal, substituir la pista de gel de plaça Catalunya per una fira “solidària”. Per entendre’ns, consideraven la pista de gel massa comercial. recordem que era un “invent” força nou a plaça Catalunya, els anys justos de govern de Trias, i que havia funcionat amb bastanta dignitat i el suport dels comerciants.

De la mateixa manera que el 2015, la plaça ha estat ocupada el Nadal del 2016 per una fira “solidària” que és un nyap en molts sentits: fa la plaça incòmode, el seu atractiu és molt limitat i té molts aspectes de cutrada, de nyap.

El periodista Lluís Permanyer havia criticat la pista de gel perquè ocupava la plaça i la feia incòmode als vianants, cosa que no compartim. Però el nyap municipal de l’actual fira solidària segueix restringint l’accés a la plaça, la fa incòmode i resta atractiu a anar al centre de la ciutat.

Que torni la pista de gel, era un bon recurs nadalenc. Comercial? Sí, però també ciutadà.

El carril bici de Gran Via / Urgell baixa a la calçada durant la fira de reis

El carril bici de Gran Via / Urgell baixa a la calçada durant la fira de reis

carril-bici-gran-via

Era un clam al barri de Sant Antoni / Esquerra de l’Eixample i per fi s’ha resolt aquest any, sembla que a iniciativa de la molt activa CUP del barri: cada vegada que muntaven la fira de reis a la zona final de la Gran Via el carril bici de la vorera central quedava inutilitzat i ni les bicis sabien per on passar, ni els vianants com protegir-se’n. A alguna ment lúcida se li ha acudit baixar els carrils bici provisionalment a les àmplies calçades laterals. Felicitats i per molts anys! Ara el tema és: que ho deixin així, sisplau!!! És una solució similar a la de la Diagonal que allibera la vorera de la Gran Via del sempre incòmode i perillós contacte bici-vianant a Barcelona. Passejar amb nens per la Gran Via és horrorós, sempre pendent de les bicis que no saps quan apareixeran. Que perfeccionin una mica la instal·lació (ara 100% provisional, bona però imperfecta) i que deixin el carril bici a les calçades per sempre més. Gràcies!

carril-bici-gran-via_2

Contra Gaudí tothom s’hi atreveix

Agradarà més o menys, però Barcelona li deu molt a Antoni Gaudí. Ja en la seva època va tenir molts detractors, que no entenien el que feia, les “cases lletges”. Tot i això, el seu art ha triomfat i ha estat un dels factors crucials en el puzzle que ha col·locat Barcelona al mapa del món i que fa que ara sigui una de les ciutats més visitades.

Un art concebut per una persona humil, que creia en el que feia malgrat el soroll que l’envoltava, i que va morir sota un tramvia. Potser per aquesta humilitat del personatge, hi ha un tipus de progressisme barceloní que sempre s’atreveix contra Gaudí. No poden suportar el fons cristià del personatge i de la seva obra, i això els fa atacar-lo per tots costats, el tot per la part, i ser-li desagraïts.

L’exponent més típic del que diem és l’admirat Oriol Bohigas, que sempre ha fet públic el seu rebuig a la continuació de la Sagrada Família. L’actual regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, també va expressar-se amb igual menyspreu fa uns dies: “La Sagrada Família és una mona de Pasqua gegant”. I ara el govern municipal d’Ada Colau parla de fer que les obres de la Sagrada Família paguin com una obra qualsevol, com no han fet en 100 anys.

Més enllà del que hagin de pagar o no, el que ens preocupa és sobretot el to de menyspreu cap a l’obra de Gaudí que es desprèn d’aquest relat recurrent d’una part, per sort diríem que minoritària, del poder suposadament progressista barceloní.

Les noves línies d’autobús V11 i V13 substitueixen els històrics 14 i 64

Les noves línies d’autobús V11 i V13 substitueixen els històrics 14 i 64

autobus 14 barcelona_2

Un els últims autobusos de la línia 14 que ha circulat la nit del 28 de febrer del 2016 a Barcelona

En el desplegament de la nova xarxa (“ortogonal”) d’autobusos avui els arriba l’hora de la veritat a dues de les línies històriques de la ciutat, el 64 i el 14. Totes dues han servit per connectar la Bonanova amb la Barceloneta, amb tot el que això comporta de contacte entre barris socialment diferents. I totes dues són històriques. Han estat substituïdes per la V11 (que baixa de Mandri fins al World Trade Center, passant per Calvet, Villarroel i Viladomat, i viceversa) i pel V13, que baixa des de la plaça Kennedy fins al Port Vell, baixant per Muntaner i pujant per Aribau.

L’aposta va ser atrevida i el sistema és intel·ligent per a una ciutat amb uns circuits tan en xarxa com els de Barcelona, però ja poden córrer a implementar totes les línies perquè així a mitges es converteix de moment en més incòmode, i sinó que els hi demanin a la gent de Sarrià.

Si la freqüència és la que es va dir que seria i la xarxa es completa ràpid, el sistema és seductor, j a que permetrà arribar a gairebé qualsevol punt de la ciutat amb un sol transbord i sense haver de consultar gaire les línies. Sense oblidar com han canviat les apps la manera d’agafar el bus, ara que tots podem saber fàcilment i des de casa quant falta perquè passi el pròxim.

Per a qui no serà seductor és per a la gent gran, és clar, a qui no els farà gaire gràcia haver de fer transbords molt més habitualment que fins ara.

L’últim dia de les línies li he preguntat a un conductor si els usuaris feien algun comentari i res de res. Segur que la situació serà diferent a partir del moment zero de les noves línies. Guardaré en un raconet del meu cor aquets dos números: el 14 i el 64, que em fan pensar en l’àvia Montserrat i en l’àvia Carmen. I segur que no sóc l’únic a qui li passa, oi?

Per a saber el recorregut de l’V11 cliqueu aquí.

Per a saber el recorregut de l’V13 cliqueu aquí.

autobus 14 barcelona