Com quan comences a veure la llum al final d’un projecte complex i important, membres de la Junta i socis es van reunir dissabte per celebrar la “col·locació” de la primera pedra del que serà el nou edifici dels Lluïsos de Gràcia. De fet la pedra no es va col·locar, per això les cometes, però com si ho hagués estat. La popular entitat de la plaça del Nord, focus d’una gran vida associativa, molt representativa de l’esperit de la vila de Gràcia, espera ara que la nova seu avanci ràpid. Mentrestant, els seus grups es reuneixen a la plaça del Nord núm. 11.
Foto: Sara Nadal
El bàsquet, el bàdminton, les corals, el cau, la música, el teatre, la política, el bar i tot el que els veïns -i no tan veïns- de la zona es reuneixen per fer als locals de la plaça del Nord des del 1855 tornaran quan es completin les obres. De moment el que hi ha és un immens forat rere la façana de sempre dels Lluïsos, que dóna a la plaça.
Foto: Sara Nadal
M’expliquen que durant l’acte van parlar Maite Fandos, tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i regidora del districte de Gràcia i Oriol Hosta, president dels Lluïsos de Gràcia.
Foto: Sara Nadal
Els discursos van tenir lloc just abans que dos nois descenguessin per la paret i despleguessin una pancarta amb el lema “Tots som Lluïsos”.
Foto: Sara Nadal
Tothom qui va voler va poder escriure un desig de futur en una pissarra i fer-se una foto per immortalitzar el moment. Està previst que les fotos es pengin en una paret del vestíbul de la nova seu. L’acte va acabar amb un comiat i amb la visita al terrat i als caus.
Foto: Sara Nadal
Potser afegir, per acabar, que tinc la meva història personal amb els Lluïsos: en dos dels caus que ja no hi són, però que d’alguna manera tornaran, ens reuníem amb amics per col·laborar primer en campanyes catalanistes prèvies als Jocs Olímpics del 92 i per impulsar després la Plataforma per la Llengua. Clandestinament no seria la paraula, però sí amb complicitat d’uns Lluïsos que ens deixaven fer.
La ‘desokupació’ de Can Vies, a Sants, després de disset anys després, està provocant nits d’incidents molt greus sobretot al centre de Sants però també a Gràcia i pel que m’han dit a Sant Andreu. A la imatge, que he trobat a Twitter, es veu el moment en què cremava la màquina que havia estat demolint l’edifici. (llegeix l’editorial)
El Park Güell segueix gairebé tan ple com sempre, pocs dies després d’haver-se implementat el sistema d’entrades de pagament per visitar una de les principals i més atractives obres de Gaudí…
Foto: Sara Nadal
Els turistes semblen ben disposats a pagar entrada, sempre i quan sigui raonable, i una bona mostra d’això són les fotos que una amiga m’ha enviat i que mostren la gran afluència al parc que hi havia el matí de diumenge 27 d’octubre.
“Aquest any la circulació pels carrers decorats de Gràcia durant les festes ha estat més fàcil i millor organitzada. El ‘secret’ és que hi ha hagut controls als accessos als carrers i només s’hi podia passejar en un sentit”. M’ho explica un amic molt habitual de les festes, marcades enguany pel drama de l’accident casteller. El primer premi d’honor se l’han endut els dinosaures del carrer Progrés; han recollit el premi amb un Velociràptor.
El segon, aquest mar de Verdi. I el tercer, el carrer Mozart: un sostre ple de làmpades i avions-globus.
Milers de persones s’han tornat a aplegar a les places de Gràcia per escoltar les glosses picants i fer balls de bot, en una nova edició dels Foguerons de sa Pobla a Gràcia -i ja en van 21!-.
Els foguerons de Sant Antoni, que els mallorquins de Barcelona van importar a la capital catalana de la mà de Toni Torrents.
La dels foguerons de Gràcia és d’aquelles festes que s’ha guanyat a pols ser tota una festa major d’hivern.
Amb l’escalfor del foc i una coca i botifarra delicioses!
Tot i que per sorpresa meva, és força desconeguda fora de l’entorn gracienc, fa uns dies en parlava amb gent d’altres barris i no n’havien sentit a parlar mai…
Bé, doncs val la pena que ho anotin a l’agenda per al febrer del 2014.
Molt interessant la quarta edició de la “Diada de la Rumba”, que ha tingut lloc al matí en forma de tallers i debats al Centre Artesà Tradicionàrius, de Gràcia; i a la tarda amb una gran marató de rumba a la sala Apolo….
Quan he arribat al CAT hi havia gent fent tallers però jo m’he colat un moment a la saleta adjunta on productors i arranjadors debatien sobre sobre el futur de la producció musical rumbera. Els participants eren: Rafael Moll, Pep Lladó, Jack Tarradellas, Miguelito Superestar i Willy Fuego…
Si mireu el vídeo que veieu sobre aquestes línies us fareu una bona idea del to i alguns dels temes del debat: com afronta la rumba els nous temps? Com li afecten les noves tecnologies?
Transcric a sota algunes de les idees que es comenten al vídeo:
– “El futur de la producció de la Rumba? Es faran amb l’iPhone…”
-“La informàtica ha fet molt de mal, abans tocàvem, ara… o deixem els ordinadors i ens posem a fer música o ens fem informàtics!”
– “Les prestacions que ha donat la tecnologia ha fet que hi hagi menys instrumentistes que abans”
– “La informàtica provoca massa la repetició de sons i això va contra la creativitat, t’ajuda molt a copiar sons i conceptes…”
– “S’ha perdut la cerimònia de l’enregistrament. Abans, quan anaves a la gravació tenies uns dies de “cerimònia”: desapareixies i et concentraves en l’enregistrament, amb els altres músics…”
Però al final hi ha hagut el punt discrepant i una mica provocador d’en Miguelito Superestar:
– “El futur de la rumba? Que algun xaval com el Jack, que ha mamat rumba des de petit, agafi i comenci a fer rumba sense guitarra in bongo, amb una mpc o qualsevol màquina. I que la rumba se surti de l’esquema del que és rumba… però sense deixar de ser-ho!”
Us deixo amb unes rumbes enregistrades en l’edició de l’any passat…
“Aquest any la circulació pels carrers decorats de Gràcia durant les festes ha estat més fàcil i millor organitzada. El ‘secret’ és que hi ha hagut controls als accessos als carrers i només s’hi podia passejar en un sentit”. M’ho explica un amic molt habitual de les festes, marcades enguany pel drama de l’accident casteller. El primer premi d’honor se l’han endut els dinosaures del carrer Progrés; han recollit el premi amb un Velociràptor.
Comentaris recents