Mai no em cansaria de mirar la plaça de Sant Felip Neri. Us heu assegut mai a un dels portals de la plaça a veure passar la gent i a mirar els edificis? La paret trencada per la metralla de les bombes és una imatge que ens hauria d’arribar al més endins nostre.

Un amic meu ja gran vivia a la plaça el 30 de gener de 1938, el dia del bombardeig que va canviar l’estètica d’un dels racons més fantàstics de Barcelona -i la seva vida. Quan el veig sempre li demano que em recordi com era i m’explica que abans de caure la bomba la plaça era molt més petita perquè el carrer de Sant Felip Neri entrava fins on avui hi ha la font, que no existia -es va afegir després de la guerra. Els edificis a banda i banda d’aquest carrer van quedar destruits i mai més no es van reconstruir, deixant la plaça amb la mida que les generacions posteriors hem conegut.

Ja ho diu magistralment Obrint Pas: “les pedres ho recorden quan avui les freguem“. Posted by Picasa

No hi ha cap article relacionat.