Bernat Gasull, pingüins

Encara no havia anat mai a la nova seu de la UEC de Gràcia, al carrer Encarnació. A tots els que alguna vegada hem pujat cims del Pirineu i hem fet algunes carenes (Ulldeter-Nuria!) entrar a un lloc on es respira aquest ambient ens posa una mica la pell de gallina.

Bernat Gasull, pingüins

Tenia un motiu immillorable per anar-hi, la presentació de la novel·la de Bernat Gasull (Barcelona, 1971) ‘Viatge a l’illa dels pingüins‘. Un relat novel·lat que en part passa a Islàndia, amb dues històries i dos temps paral·lels (1884-1885) i 2004-2005) i que suma la imaginació del Bernat, el seu profund coneixement de la geografia europea, la seva estima pels volcans d’arreu, per la natura i pels animals, la seva riquesa morfològica, la tristesa pels animals extingits i pels amics que ja no hi són. La sala d’actes de la UEC es va omplir i el Bernat va fer una presentació molt especial, en la que no vaig poder evitar pensar que per humor, ironia, senzillesa i moltes altres coses s’hi haurien sentit a gust personatges tan diversos com Santiago Rusiñol, Antoni Gaudí, Jacint Verdaguer, en Tísner o -l’únic d’aquests que per motius obvis hagués pogut venir- Quim Monzó..


Quan l’acte estava a punt d’acabar un bon amic del Bernat Gasull, en Jordi Manent, va tenir la bona idea d’aixecar-se i dir-li que li volia fer una entrevista improvitzada, allà en directe. El resultat és el que podeu veure en aquest vídeo casolà.

– Per què Islàndia?

– Perquè era un molt bon punt de partida per a la història que volia explicar, però surten altres països: la Catalunya pirinenca, la de muntanya mitjana, el Pakistan, i una altra illa…

– Per què passa una de les històries el 1844?

– És la data en què el pingüí es va extingir a Islàndia. És una història curiosa i registrada, queda constància de qui va matar a qui… És de les poques extincions que està totalment registrada.

– Els volcans són un fil conductor de l’obra?

– Els volcans són un fil conductor de l’obra, hi apareixen des del primer fins a l’últim capítol. Però també hi ha altres fils conductors com els boscos o les glaceres…

– Hi ha una història d’amor a l’obra?

Sí…

L’acte va acabar amb un petit ressopó. Per cert, d’on era la coca de vidre i de xocolata que van repartir. Era exquisida.

(Si voleu saber més de l’obra aneu al blog ‘Viatge a l’illa dels pingüins“)