Aniré penjant i transcrivint alguns dels vídeos de la conversa d’ahir entre Pep Montes i l’arquitecte Beth Galí, dins del cicle “Ateneistes singulars”. Per exemple aquest fragment que trobo interessant, en què conversen sobre els límits entre la regulació i la prohibició a Barcelona. En resum, deia Beth Galí que prohibir tant ens està portant a situacions absurdes:

“Sovint els que governen no acaben de tenir les idees clares i una manera fàcil de regular és prohibir. Però si ho prohibeixes tot… com els centres autogestionats com l’Escocesa -on hi havia l’escola de circ- gent que havia trobat aquests espais al Poble Nou i hi havien anat sortint grups molt interessants. De cop i volta se n’adonen i com que no eren legals: “prohibim!” Jo estava acostumada a veure el que passava a Holanda, el país més permissiu, i que tenia regulades les activitats esporàdiques a espais afectats per plans urbanístics que encara estaven disponibles… D’això a prohibir ens porta a situacions absurdes. D’una banda ens estem inventant “Indústries creatives” embotellades i d’altra banda deixen de funcionar aquells petits grups de gent que feien activitats de forma esporàdica, com passa a Berlín i a altres ciutats europees…”

No hi ha cap article relacionat.