“La van obrir els meus avis l’any 1922; els pares van seguir el negoci i després jo. Però ara em jubilo i tanquem”. M’ho explicava aquesta tarda el propietari de la ferreteria Mallol, que està a la Ronda Sant Antoni 24. Com veieu a les fotos és un bon exemple d’aquestes ferreteries de tota la vida que tant estan patint amb la crisi i a les que massa sovint els hi falta relleu generacional. La botiga seguirà oberta un parell de mesos fins a liquidar existències així que si necessiteu material a bon preu potser us hi podeu acostar!

Llàstima però suposo que és llei de vida. Ara que pels familiars un negoci així també hagués pogut ser una oportunitat contra l’atur, no? Jo crec que estem en una època en que les iniciatives personals seran molt importants, la gent ens haurem d’espavilar, també amb una ferreteria familiar, per què no. En tot cas només faig un prec: que si hi obren un bar o el que sigui, en conservin l’exterior, sisplau! Quan he marxat he felicitat el propietari i la veritat és que feia molt bona cara, emocionada però bona cara.

No hi ha cap article relacionat.