Carles Flavià i Jaume Sisa

Per si no ho sabeu, “Espanya serà la pròxima”. Ho comentaven un senyor i una senyora -amb pinta de ser de Sarrià-Sant Gervasi o similar- abans de començar la presentació del llibre “Tan bé que anàvem”, de l’editorial Comanegra, el text de l’espectacle de teatre que Jaume Sisa i Carles Flavià estan representant a l’Espai Brossa de Gràcia.

La conversa era una prèvia ideal per a la conversa que després han tingut l’actor i el cantant galàctic. Els jubilats han seguit: “La cosa no està clara i no ho estarà durant temps. Segons les quantitats, retira el que tinguis perquè no ens diuen la veritat: es pensen que som tontos!”


Flavià i Sisa han explicat l’orígen del llibre, una obra de teatre feta entre tots dos i que ara s’edita. En un moment determinat Carles Flavià ha explicat: “És una reivindicació com a català d’aquesta mala fama que tenim de treballadors. Perquè un poble ha de ser festiu. El català és treballador però per vendre també és traïdor! Per col·locar-te un transistor un és capaç de dir el que calgui. Per això els catalans il·lustres, els més famosos, han estat si no traïdors sí discutibles: Dalí, Pla, Xavier Cugat… els catalans exòtics són els que han triomfat en la vida! Fins i tot Pau Casals, el més ortodox de tots    – estava liat amb una dona que tenia 38 anys menys que ell! D’aquests és dels que es parla!”

Sisa ha afegit: “Junoy, Francesc Pujols, Eugeni d’Ors… és tota una raça de catalans que toquen potser més el punt de la rauxa que el del seny. Perquè aquí el seny és el Producte Nacional Brut (o bàsic, fonamental) i sobre aquest producte creixen unes plantes exòtiques, que són poques però que destaquen. I efectivament, nosaltres ens considerem una mica traïdors a la raça, a la causa, a la nació, perquè no creiem en el treball…”

I Flavià ha conclòs: “Hauríem de dinamitar l’estàtua del Timbaler del Bruc. Que bé que estarém bevent xampany francès en comptes de cava…”