Quan vaig a Puigcerdà intento no perdre’m l’espectacle del mercat. Un espectacle comercial però sobretot sociològic. Hi ha paradistes pagesos, gitanos, francesos, de la Cerdanya i dels entorns. Hi van ceretans de sempre i recents, de l’Alta i la Baixa Cerdanya. És potser l’únic o dels pocs llocs on es pot sentir catalans del nord parlant fluïdament i en lloc públic la llengua dels seus avis o fins i tot la seva, s’adrecen amb normalitat en català als paradistes. Però també se sent molt castellà de Sarrià i de Sudamèrica i molt francès del sud. Hi venen sobretot roba i fruita, també carn i embotits. Però a mi m’agrada anar a tafanejar la paradeta dels animals vius de granja…

En aquest país ens hem tornat tan puritans en això de l’exhibició d’animals a les botigues que fins i tot a Puigcerdà, a pagès, sembla que hem d’amagar les parades d’animals. Aquesta en concret és l’última que queda al mercat principal de Cerdanya, que es fa els diumenges. I al paradista (actualment un noi africà) cada vegada el veig com més amagat, entre els contenidors i els cotxes, com els africans que venen bolsos a la Rambla i a la que veuen venir l’urbà corren a amagar-se. No sé si és el mateix cas, però creieu-me que ho sembla… Està prohibit vendre animals de granja vius als mercats, algú m’ho sabria aclarir?

El cas és que a mi l’existència d’aquesta parada m’encanta, m’hi he acosta i he preguntat a quant van els anaguets. Van a tres euros, tres menys del que costaven a la Rambla abans que la inquisició urbanita fes tancar els establiments d’animals de granja per a començar a vendre aquelles coses que ara hi venen. En fi, visca els ànecs de Puigcerdà i llarga vida a aquesta parada!

No hi ha cap article relacionat.