foto (28).JPG

Per als que no vingueu de tradició catòlica, sapigueu que la nit de dissabte Sant, la nit de Pasqua, és el dia més important de l’any per al catolicisme i per al cristianisme en general. O, en paraules dites avui pel rector actual de la parròquia del Pi, Gaietà de Casacuberta: “els tres dies de les celebracions pasquals són el tronc de la nostra fe”.

Una mica comença l’any, i és lògic perquè se celebra que Jesús culmina la seva obra a la Terra, ressucitant. “Aquesta és la nostra fe”.

Jo hi ha dues celebracions de la litúrgia catòlica a les que encara m’agrada assistir, la missa del Gall i la d’avui, la Vetlla Pasqual. Si puc hi vaig i avui que podia hi he anat.

Però com que sé que és molt llarga i lenta he preferit estalviar-me la primera part i he arribat puntual a la segona part, havent-me perdut el Glòria que tant m’agrada.

Fa temps que sé que la comunitat cristiana del Pi és molt acollidora i si hi vaig m’hi sento bé. Tot i que l’església (l’edifici) se’ls ha fet excessivament gran, diria que fins i tot gegant per als que són (i deixant al marge l’elevadíssima mitjana d’edat), no renuncien a fer les celebracions grosses a l’altar principal. Durant l’any sí que fan moltes de les misses a la capella o capelleta del Santíssim, entrant a la dreta però en nits com la d’avui, no.

Se’ls ha de felicitar perquè tot i que no són molts la litúrgia ha estat impecable: els cants, el so, les lectures, la música de l’orgue…

Potser -i amb la  mala fama (de sobres merescuda) que té l’Església-, a una comunitat sòbria i activa com la del Pi li falta fer una mica de màrqueting per tenir més gents en nits com aquesta en què a sobre hi havia hagut Barça. Per màrqueting vull dir que, de la mateixa manera que cada cap de setmana s’anucien insistentment concerts per a turistes al Pi, la comunitat podria convidar els barcelonins a anar al Pi a celebrar Pasqua i Nadal, hi hauria gent que escoltant el missatge s’hi afegiria. I també ho podrien anunciar als hotels del voltant. Fins i tot introduir -per què no- alguna lectura en anglès.


En acabar i apagades ja les espelmes de la celebració, el rector ha convidat a un piscolabis i he anat a treure el cap.

Repartien pasta de mona de la pastisseria Santa Clara, era boníssima, molt bona: suau, anisada, ensucrada…

La comunitat del Pi sorprèn perquè és mentalent moderna (aquella modernor quasi-protestant i ara envellida que a mi tant m’agrada d’una part important de l’església catalana, res a veure amb l’agror retrògrada a què ens té acostumada l’església espanyola i que ara sí l’amenaça). Com va demostrar Mossèn Vidal acollint els tancaments d’immigrants fa uns anys, un esperit que crec que es manté, potser no amb la radicalitat del capellà desaparegut (i a qui li haurien de fer un monument a la plaça, dit sigui de pas, perquè el que va fer va ser molt gran).

Després de repetir pasta de mona he muntat la Brompton i me n’he tornat cap a casa. I mentre pedalava anava pensant que la plaça del Pi és una mica el punt orígen d’aquest blog, el quilòmetre zero, els que el seguiu de fa un temps ho sabeu.

L’església del Pi té el privilegi d’estar en  el rovell de l’ou de Barcelona, la feina no se li acabarà mai, falta enfocar-ho bé. Pensava això mentre anava veient gent sopant tapes basques a la taberna del davant. He pujat la rampa del passatge Bagués, m’he creuat amb turistes menjant gofres de xocolata amb nata, he vist dos vagabunds que dormien al porxo de la Casa del Llibre, molts turistes passejant en família per les Rambles i un noi pixant a la plaça Bonsuccés…

foto (29).JPG

(I per cert: amb les reformes avançades, el Pi està esplèndid. Camí del piscolabis he descobert l’esplèndida exposició de “tresors” del Pi, amb moltes referències  al que es va poder salvar de la destrucció de la FAI el 36. Per exemple, si hi aneu no us perdeu les àmfores i càntirs del segle XIV que es veu que els savis de l’època col·locaven entre les pedres per fer que la parets no pesessin tant! Les van rescatar ‘aprofitant’ destrosses de parets del 36 i ens mostren eines de la vida quotidana del segle XIV!

Pi.jpg

I  No deixeu d’anar a veure com ha quedat de bé l’entrada principal, ara que les fustes d’abans han estat substituïdes per vidres que deixen veure tot l’interior del temple)