L1330070.JPG

Molt interessant la conferència que  David Klatell, professor de la Columbia University de NY, va pronunciar ahir al Caixaforum, organitzada pel Col·legi de Periodistes en el marc del seu 25è aniversari sota el títol de ‘Què sabem del negoci del periodisme digital?’.

L’acte va ser presentat per Josep Cuní, amic de David Klatell i que al començament va explicar: “Ja veieu que sóc aquí en comptes d’estar presentant el meu programa de televisió. Al llarg de la meva carrera professional ho he fet molt poques vegades”. Excepcionalment ho va fer ahir donada l’admiració que sent per Klatell.

En general, tot i la difícil situació en què es troba el periodisme a la recerca d’un model de negoci, Klatell es va mostrar optimista pel que fa al seu futur. Però molt preocupat per la situació actual de les seves organitzacions:

“La crisi econòmica és bona per al periodisme perquè la gent vol saber què està passant al món”. “Sóc conscient que molts dels meus amics estan perdent la feina de periodista. Però crec que en dos o tres anys una nova economia sustentarà el periodisme”.

Tot i això va destacar com els mitjans ara no tenen diners i en canvi sí que en tenen les empreses tecnològiques: “Abans les empreses d’informació compraven les tecnològiques, ara és al revés, són les empreses tecnològiques les que compren mitjans. En un entorn en què els diaris no guanyen diners, les empreses periodístiques estan quedant en mans de milionaris i no de gent del sector”.

Respecte la publicitat, Klatell considera que “el públic s’ha mudat a la web però els anunciants encara no s’han mogut al nou entorn. Al final ho faran, aniran on està la gent. Trigaran dos o tres anys però acabaran anant-hi”.

Això sí, el professor de la Columbia considera que  gran part de la professió periodística no ha fet els deures: “Ha trigat molt, massa a reaccionar als canvis. Amb excepcions, és clar”.

Klatell va mostrar admiració per com les tecnologies estan permetent que el ciutadà també informi i ho va presentar com a un aliat del periodisme, diferent i que defensa els seus interessos però amb qui s’ha de conversar: “Tenim les mateixes eines però el que fem és diferent”. En general va defensar molt la conversa amb els lectors i usuaris.

Va ressaltar les diferències entre el periodisme professional i el periodisme ciutadà: “Una cosa és anar a constatar els fets i explicar-ho i una altra és repetir informacions o simplement divulgar-les”. Però els mitjans han de veure les tecnologies i les xarxes com a aliats perquè ajuden a difondre les informacions.

L1330067.JPG

“Hi ha periodistes que veuen en Facebook i Twitter uns enemics del periodisme, que li estan robant la informació. Però això no és cert! Hi ha poca informació a Facebook i Twitter. La major part de la gent utilitza aquestes xarxes per a seguir amics”.

En canvi sí que es va mostrar molt contundent amb el model Apple, com a restrictors de la informació: “Apple tria quines aplicacions són aptes per arribar al públic i quines no. I això és molt perillós, el periodisme no ho hauria de permetre”.

Respecte a si la gent està disposada o no a pagar per la informació, Klatell va destacar que, en tot cas, els lectors i els usuaris dels mitjans estan pagant molt per la tecnologia que després els permet accedir a la informació.

Per Klatell, el model de negoci de The New York Times és interessant: “Ha aconseguit que 400.000 persones paguin per informar-se a la seva web! Això sol no és un model de negoci però sí que ho és la suma de tot: subscriptors, publicitat, patrocinis…”.

En canvi considera que Murdoch es va equivocar llançant-se a un sistema exclusiu de pagament per al The Times anglès sense tenir encara una web en condicions. “Les webs d’informació són un producte completament nou, els diaris l’han de gestionar com un producte diferent. Quin diari ho ha fet millor? Sens dubte The Guardian. Mireu la seva web!” (literalment va dir: “How unique the web product is for a newspaper!”

Va destacar la importància que els periodistes estiguin formats en les noves tecnologies: “és el seu nou entorn, la seva professió. Han de ser capaços d’analitzar les seves estadístiques, saber quins reportatges funcionen i quins no, a l’instant. A The Guardian t’asseus a parlar amb un periodista i t’ho sap dir”.

També va explicar l’anècdota que tant ell com la seva dona -present a la sala- llegeixen el New York Times: “Però jo l’edició digital i ella la impresa. I sempre somric quan me n’adono que jo m’informo de les coses un dia abans que ella. El que per ella és el diari del dia per a mi és el de l’endemà!”


Tinc altres vídeos, però he triat aquest que és la intervenció final del professor de la Columbia University (si apugeu una mica el volum el sentireu bé):

“Sóc pessimista respecte les organitzacions però optimista pel que fa a l’entorn digital de les notícies i la informació. I us diré una última cosa:  la crisi econòmica és bona per al periodisme. Perquè la gent vol saber què està passant al món. El món és complicat, perillós, impossible de predecir. Per diversos motius: l’entorn, l’economia, guerres… Tots aquests elements incrementen el desig de la gent per tenir informació. Per això sóc optimista i crec que fins i tot en temps dolents com els que estem vivint hi ha d’haver un model de periodisme que podeu desenvolupar. Com a servei públic i que donarà suport al futur del periodisme. Crec que el futur serà bo i crec que la relació entre els periodistes i el públic és més important que mai.  Per això com a periodistes o estudiants de periodisme us dic: No perdeu l’esperança! Treballem per a nosaltres i per al públic, hem d’intentar fer la millor feina que poguem fer en aquest entorn completament nou”.