arg1.JPG

El president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, va participar dissabte en la concentració que es va fer a la plaça Sant Jaume en suport a la querella argentina contra els crims del franquisme, coincidint amb la pròxima visita a l’estat de la jutgessa que porta el cas. El 14 d’abril del 2010 es va interposar una querella davant un jutjat penal argentí “pels delictes de genocidi i crims a la humanitat comesos a Espanya per la dictardura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977”.


En el seu breu discurs Diego Arcos va dir: “Sóc aquí com a argentí i català, i com una víctima de la dictadura argentina. A partir del mes de setembre la lluita pels drets humans creuarà l’Atlàntic i per primera vegada aconseguirem que la justícia argentina -que no és cap joia però que està pressionada per la mobilització social de la societat argentina- estigui obligada a perseguir els botxins i els lladres de la dictadura franquista. Això servirà per palesar que la impunitat no té lloc en aquest món -mai en tindrà mentre hi hagi gent que lluiti per la Justícia. Estem en l’única societat del món en què una dictadura feixista va guanyar, es va mantenir i va deixar un rei posat per un dictador -i això sembla que ningú ho sàpiga-. Tinc l’orgull com a argentí de ser avui aquí preparant un victòria, quan comencem a portar als tribunals els lladres i els assassins que, a sobre, donen lliçons de democràcia. Visca la lluita dels drets humans!”


Durant l’acte es va llegir un poema de Joan Margarit, que podeu escoltar al vídeo:  “La llibertat és la raó de viure, dèiem somiadors estudiants, és la raó dels vells, matitzem ara.  La seva única esperança escèptica. La Llibertat és un estrany viatge. Són les places de toros amb cadires damunt la sorra en temps d’eleccions. És el perill de matinada, al metro. Són els diaris al final del dia. La llibertat és fer l’amor als parcs. La llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general. És morir lliure. Són les guerres mèdiques. Les paraules República i Civil. Un rei sortint en tren cap a l’exili. La llibertat és una llibreria. Anar indocumentat. Són les cançons de la guerra civil. Una forma d’amor. La llibertat”.

arg2.JPG