Avui surt una carta de Javier Mariscal a diaris que s’editen a Barcelona. És una carta molt bona, on el dissenyador es disculpa per com puguin ser interpretades unes paraules seves que va publicar El País: “Ya me ha pasado y supongo que me seguirá pasando, las palabras no son lo mío. Siempre son traidoras y hay que tenerles respeto. De niño en vez de escribir mamá la dibujaba a ella”.

_ _ _

Si busqueu ‘Mariscal’ al cercador de barcelona.st trobareu diversos vídeos en què surt ell dient coses interessants a conferències i també alguna estridència. En una ocasió vaig tallar un dels vídeos precisament perquè se li anava l’olla parlant de les experiències sexuals amb la persona de qui presentava el llibre. L’autora em va agrair molt efusivament el retall de vídeo que vaig fer.

_ _ _

“No medí ni el alcance ni el contenido de mis palabras, dichas de modo informal y coloquial, aunque no por ello menos equivocadas”, segueix Mariscal.

“Soy ciudadano de Catalunya y mis hijos han estudiado en la escuela pública catalana. Aunque de una cosa no me desdigo, nunca me han gustado las banderas. Ninguna. Un beso.”

Molt bo!

Podeu llegir tota la carta a “Disculpas de Mariscal

No hi ha cap article relacionat.