La filtració que el líder d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha fet a través d’El Periódico sembla lògica en el context en què ens trobem: a mida que ens acostem al 9 de novembre tothom, fins i tot els que se senten incòmodes en el nou escenari polític català, pren posicions.

Ara li ha arribat l’hora a Duran, que anuncia que deixarà la secretaria general de CiU i confessa als seus pròxims que es planteja presentar-se en solitari a les pròximes eleccions catalanes. S’entén que com a cap de llista d’UDC tot i que qualsevol altra opció queda oberta. Pel que escriu avui a La Vanguardia (paraules molt dures contra el PP) sembla que Duran se sent incomprès pels uns i pels altres.

Qualsevol divisió en el catalanisme i en el sobiranisme fa mal al procés i dificulta arribar a l’objectiu final. Tot i els continus dubtes de Duran i el que d’ells és fàcil interpretar (que no és partidari de la independència), el sobiranisme ha de sumar i no restar si vol assolir l’objectiu final: “Des de la democràcia cristiana fins a l’esquerra alternativa”, presumíem quan es va presentar l’acord sobre la consulta.

Però també és cert que arribats a aquest punt tothom qui participa a l’escenari polític català ha de posar les cartes cap amunt i jugar clarament a defensar el que creu. I Duran deu pensar que la seva posició (catalanisme sí, canvi de rols a l’estat sí, independentisme no) és compartida per una part de la societat catalana, que ara no sap a qui votar. Segurament té raó, el que ningú no sap és la dimensió d’aquest espai polític que no se sent representat ni pel PP, ni per Ciutadans, ni per CDC, ni pel PSC, ni per ICV ni per la CUP. Sembla que, finalment, anem camí de saber-ho.

L’electorat gairebé sempre castiga les divisions, però les circumstàncies úniques en què ens trobem fan possible obviar aquesta màxima i fan imprescindible la clarificació de posicions. Ni que sigui fent cruixir els ossos dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya i la memòria de Carrasco i Formiguera. I fent feliços els qui volen que el procés independentista català s’autoimmoli. Però si és el que hi ha, endavant, finalment sabrem si la majoria social d’aquest país és independentista.