El professor de Direcció Comercial d’IESE José Luis Nueno va ser dissabte el convidat a l’assemblea anual del grup cooperatiu de comunicació Cultura 03. Resumir tot el que va dir és molt difícil, simplement en faré alguns flaixos, unes notes que vaig escriure, si algú vol ampliar o puntualitzar endavant. La frase introductòria a la xerrada va ser “que os abrochéis los cinturones de seguridad”. D’altres frases i idees: “els sectors de l’automòbil i financers són els que més criden”, volent dir que criden però que no són necessàriament els més necessitats, el sector financer no serà l’últim en sortir de la crisi. A l’Estat Espanyol i a occident en general la crisi és estructural, no conjuntural. La crisi de consum serà molt difícil de superar: els aturats no compren perquè no tenen sou, els que tenen sou no compren perquè tenen por, els que tenen diners s’ho miren tot amb alegria i busquen oportunitats però tampoc no compren gaire. A l’Estat es passarà de 70.000 a 50.000 botigues petites. Quin error històric més greu haver permès l’entrada de 6 o 7 milions d’immigrants (i no 4 com diuen) que estructuralment no es necessitaven. 

El sector de la comunicació necessita de referents digitals sòlids, però al mateix temps s’enfronta a una infinita competència gratuïta. A més, tots ens passem tot el dia llegint la pantalla, el sector editorial i de la comunicació haurà de ser molt original per a incitar els lectors a comprar productes per seguir llegint. La crisi també és demogràfica i de renúncia al model industrial. És una crisi d’occident, de la globalització que ha arribat per quedar-se. O és que ens pensàvem que Àsia desenvoluparia una classe mitjana transversal sense afectar a la classe mitjana europea? Si el descompte s’instal·la en el vostre sector, esteu morts! També va parlar del creixement de la marca blanca, que ja representa més d’un quaranta per cent. Degut en part a una sobrecapacitat de producció de les empreses amb marca, que amb l’arribada d’immigrants van invertir en producció quan en realitat no calia. I una reflexió final: la gent va substituïnt els sopars a fora per pica-piques. Per evitar-ho, veureu com aviat ens deixaran portar vi de casa als restaurants, a canvi de que al menys ens hi quedem a sopar. Que ens cordem el cinturó de seguretat, vaja. Vosaltres ja el porteu cordat? Jo, depèn del moment.

No hi ha cap article relacionat.