Quan jo era petit els hi preguntava als meus pares què havien fet ells quan va arribar l’allau humana d’Andalusia i altres terres d’Espanya. Em deien que no havien fet res, que havien fet la seva vida perquè aquestes coses vas veient que passen al teu voltant però és difícil incidir-hi. No els vaig entendre del tot fins que va venir l’allau humana de començaments del segle XXI. Arribava gent de tot arreu: d’Amèrica, d’Àsia, d’Àfrica i d’Europa -tot i que aquests últims són un cas a part-. I és veritat que qui ha volgut s’ha implicat en el tema però la majoria, tot i sentir-nos solidaris amb els que venien i voler-los bé, hem anat procurant més per les nostres coses. O no? Ara que degut a la tremenda crisi la immigració va de baixa es mantenen focus periòdics d’atenció, com Lampedusa i Melilla. I en aquesta societat mentalment avançada en què vivim la gent sensata (el 90% de la població) vol bé als que volen venir. Però no sabem ben bé com afrontar aquest repte.

No hi ha cap article relacionat.