L1290651.JPG

L’Arquitecte Enric Sòria, membre de la direcció tècnica de reconstrucció del Born, va participar fa uns dies en l’acte “El mercat del Born, per a quan?” organitzat per l’Aula SOS Monuments, a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Sòria va avançar que està previst que al juny l’edifici obri temporalment portes i que al desembre del 2012 el projecte ja estarà complet i s’entregarà definitivament l’obra. D’aquesta manera ja s’hi podrar incorporar el material del Centre Cultural del Born, amb l’objectiu d’explicar la Barcelona del 1700 que van destruir les bombes de Felip V.

Va explicar algunes anècdotes: “Què en fèiem de les peces que trèiem del Mercat del Born i ja no servien? Les llançavem a qualsevol lloc? Jo no m’imaginava llençar-sles a un abocador, perquè són peces que són una meravella. Fins que el fonador va dir: “Porteu-me-les, que jo les tornaré a fondre i les posaré a la fossa de les peces noves. Ho vaig trobar genial. Així que el que hem hagut de llançar del Born antic no ho hem llançat sinó que es va fer servir com a matèria prima de la fossa”.

El Mercat del Born es va fer l’any 1876: “Les maneres de construir i els materials eren diferents d’ara. No pots dir que tornes a posar un pilar com abans. Poses els pilars o les teules com són ara. En restaurar el Born sabíem que l’havíem de fer igual d’aspecte però millor. Els 130 anys que han passat han fet que les coses siguin millors. Per exemple, el Born recull l’aigua de la coberta però no volgueu saber com estaven els pilars que recollien l’aigua! Si el Born ha durat bé 130 anys ara en podrà durar com a mínim 140 més, amb tota tranquil·litat”.

“El Born és igual de maco que abans però està millor i durarà més anys que abans. D’altra banda hem procurat que no es fes res irreparable. El programa d’ús  que es decideix te l’has de creure amb reserves, com amb tot en l’arquitectura. Quan feien convents al segle XVII no es pensaven pas que després en féssim museus! Però són edificis tan oberts a qualsevol cosa que s’han pogut transformar en museus. Això ens fa veure que l’arquitectura quan la fas l’has de pensar no només pel programa dels pròxims 30 o 40 anys sinó pel que pugui servir després. Els edificis duren més que els projectes i les persones i aquesta és una mesura de precaució que hem tingut al Born, l’hem dit en veu baixa perquè no pensessin que no ens crèiem el projecte del centre cultural, però hem procurat que mai no es fes res que fos irreparable suposant que en canviés l’ús, la direcció o l’ocupació de l’edifici que té una data i que durarà el que duri l’interès de la gent en visitar-lo”.

L’any 1977 ja s’havia restaurat completament el Born, quan el mercat central ja s’havia traslladat a la zona franca. “Però aquella restauració no va servir de res perquè un edifici buit està trist i es mor. Ara hem trobat un Born com si no l’haguessin restaurat tot i que l’arquitecte municipal Pedro Espinosa ho havia fet molt bé”.

Sòria va explicar que el projecte de restauració ha tingut la prioritat de respectar la identitat constructiva del Born antic: “No havíem de fer res que malmetés la visió del Born com un edifici antic i magnífic”. Però a la vegada han treballat per incorporar al Born el nou programa d’ús. I per incorporar Born i Jaciment “com a unitat complexa, nova, maca, divertida i que ens va seduir a tots! Arquitectes, arqueòlegs…Hem treballat amb el convenciment que es fan molt bona companyia, com a paisatge incorporat al Born. Hem treballat amb el convenciment que tant el Born com el jaciment hi guanyarien”.

“Les cobertes tenien moltes patologies perquè el Born era delicat i fi. Ara això ja no passarà, hem creat unes trabes que seran resistents. Hem comprimit l’estructura metàlica de la coberta amb prestacions d’insonorització. La coberta evitarà que se sentin ambulàncies o que la calor entri per dalt. Hem procurat que tota la coberta del Born fos d’aquesta manera, protegida amb uns panells adequats que ens han permès fer un tractament estèticament bastant igual que abans”.

“El Born recorda tant Les Halles de París que de fet n’és una còpia! El mercat d’Hostafranchs, per exemple, va ser dels primers que es va fer a Barcelona i encara no dominaven tant la tècnica com posteriorment quan van construir el Born, començaven pràcticament de zero. En canvi Les Halles de París tenia una perfecció extrema i el Born és d’una tecnologia també molt elaborada.