pagola.JPG

El teòleg basc José Antonio Pagola ha estat aquest any l’encarregat d’inaugurar el curs de Cristianisme i Justícia, en una conferència que va omplir de gom a gom el temple de l’escola del Jesuïtes de Casp.

pagola2.JPG

Per què hi va anar tanta gent? Primer, és clar, perquè Cristianisme i Justícia téun gran poder de convocatòria entre sectors progressistes del catolicisme barceloní, i això es nota a cada convocatòria que fan. Però segon, perquè en aquests sectors la paraula de Pagola té una gran prèdica, sobretot després de la publicació del llibre “Jesús. Aproximación histórica”, que en el seu dia no va ser ben rebut per la jerarquia perquè ve a ser un intent d’aproximació crítica a la figura de Jesucrist.


Dilluns passat Pagola va centrar la seva prèdica en el fet que, si l’Església encara té una oportunitat de tornar a tenir fidels als temples, és amb un canvi radical, tornant a la figura de Jesús, llegint els Evangelis i deixant a banda tot el que s’ha anat afegint de manera carregosa.

“L’Església ha perdut el seu poder d’atracció. No és que la gent no vingui, és que se’n va”, va dir. I perquè torni cal recuperar l’autenticitat dels primers missatges.

Es va mostrar, evidentment, esperançat amb el Papa Francesc. Sembla que tots els teòlegs ‘oberts’ tinguin la sensació que el Papa els ha avançat per l’esquerra, però al mateix temps fan un “ai!” en veu alta: fins a on el deixaran arribar?


Vaig haver de marxar abans que se li poguessin fer preguntes a Pagola, però em vaig quedar amb les ganes de fer-ne una. Agraïnt d’avançada el seu esforç per una teologia oberta a la societat (“Volver a fundar la comunidades cristianas”), durant tota la seva prèdica pensava que hi havia alguna cosa del que deia que no m’entrava bé. I sabeu què és? Jo crec que un cop s’ha trencat  la transmissió de la fe en les famílies, l’Evangeli sembla un còmic. La gent que hi torni difícilment se’l pot prendre com a “paraula de Déu” sinó com una historieta que en alguns casos és entretinguda i en d’altres, avorrida. Per tant, en general, és difícil tornar a Jesús i a l’Evangeli. En tot cas qui busca de nou cerca més silenci i espiritualitat que no pas paraules. No?

Aquí teniu el meu recull de vídeos, una mica precaris, de l’acte: