Estic content d’haver anat a escoltar uns minuts el que explicava Albert Rivera divendres a l’Ateneu, i consti que no tenia gaires ganes d’anar-hi, em feia mandra. La conferència del president de Ciutadans ha obert el cicle de xerrades preelectorals a l’Ateneu, moderades pel periodista Lluís Foix i per les que passaran els líders dels partits amb representació

parlamentària.

De les paraules de Rivera en vaig treure unes quantes conclusions:

Primera, que si estigués dubtant entre votar PP o Ciutadans ho tindria clar, votaria Ciutadans. Quina diferència de discurs! Mentre que el PP està centrant els seus plantejaments

pre-electorals en la demagògia sobre immigració i acosta el seu discurs al de la Plataforma per Catalunya, Ciutadans parla d’altres coses. Albert Rivera insisteix molt en un tema que a mi em sembla vàlid: per què no comencem per analitzar com es gasten els diners públics a Catalunya?

Segona, el que sobta del discurs de Rivera és que és antisistema, entès com el sistema de valors polítics que impera a Catalunya. Un a un va desmuntant els arguments que actualment imperen en l’espai polític central a Catalunya. Per exemple, nega la major, que hi hagi dèficit fiscal. Nega per tant que hi hagi un problema amb el finançament de Catalunya i diu que en tot cas la solució podria començar per eliminar el concert basc i no per “donar” concerts a les altres autonomies.

Tercera, om diu el lector Ie Komori en un dels vídeos que trobareu a sota “Ciutadans fa el paper d’antagonista” i el fa bé, amb les idees clares. No volen a sentir parlar ni d’Espanya federal, ni encara menys de la confederal, ni evidentment d’independència. Però si Catalunya algun dia s’independitza “què hi farem i ja veurem què farem els que estiguem aquí”.

Quarta, Rivera és un bon orador, defensa bé les seves tesis i amb elegància.

Cinquena, per on el discurs de Rivera sí que fa aigües per tots costats és quan critica l’obsessió pels símbols dels uns i en canvi no assumeix la seva pròpia obsessió per uns altres símbols. Vaja, que ell també és nacionalista, no?

Ah i finalment, sisena conclusió: quina mandra que els polítics portin la seva claca allà on van! Ja ho entenc que s’han de blindar i sobretot els que poden pensar que tindran públic en contra. A Rivera pel que vaig veure només el van anar a escoltar els seus, que omplien la sala de l’Ateneu.

A mi escoltar Rivera em va bé, em fa pensar, buscar arguments i em reforça en les coses en què crec. Diu que n’està tip d’apagar focs: que aquí el veiem com a espanyol i a Madrid com a català. Però que entèn que a ell el saludin als restaurants d’Espanya i que Carod hagi de marxar d’aquests llocs perquè, si va dient que vol posar un mur a l’Ebre, que n’assumeixi les conseqüències. No és litereal però més o menys és el que va dir.