Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

Com quan comences a veure la llum al final d’un projecte complex i important, membres de la Junta i socis es van reunir dissabte per celebrar la “col·locació” de la primera pedra del que serà el nou edifici dels Lluïsos de Gràcia. De fet la pedra no es va col·locar, per això les cometes, però com si ho hagués estat. La popular entitat de la plaça del Nord, focus d’una gran vida associativa, molt representativa de l’esperit de la vila de Gràcia, espera ara que la nova seu avanci ràpid. Mentrestant, els seus grups es reuneixen a la plaça del Nord núm. 11.

Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

El bàsquet, el bàdminton, les corals, el cau, la música, el teatre, la política, el bar i tot el que els veïns -i no tan veïns- de la zona es reuneixen per fer als locals de la plaça del Nord des del 1855 tornaran quan es completin les obres. De moment el que hi ha és un immens forat rere la façana de sempre dels Lluïsos, que dóna a la plaça.

Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

M’expliquen que durant l’acte van parlar Maite Fandos, tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i regidora del districte de Gràcia i Oriol Hosta, president dels Lluïsos de Gràcia.

Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

Els discursos van tenir lloc just abans que  dos nois descenguessin per la paret i despleguessin una pancarta amb el lema “Tots som Lluïsos”.

Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

Tothom qui va voler va poder escriure un desig de futur en una pissarra i fer-se una foto per immortalitzar el moment. Està previst que les fotos es pengin en una paret del vestíbul de la nova seu. L’acte va acabar amb un comiat i amb la visita al terrat i als caus.

Foto: Sara Nadal

Foto: Sara Nadal

Potser afegir, per acabar, que tinc la meva història personal amb els Lluïsos: en dos dels caus que ja no hi són, però que d’alguna manera tornaran, ens reuníem amb amics per col·laborar primer en campanyes catalanistes prèvies als Jocs Olímpics del 92 i per impulsar després la Plataforma per la Llengua. Clandestinament no seria la paraula, però sí amb complicitat d’uns Lluïsos que ens deixaven fer.

Foto: Sara Nadal