photo (38).JPGA Barcelona amb això dels metros sempre hi ha hagut classes. O el que és el mateix, hi ha hagut metro i Tren de Sarrià. Que des de fa anys s’ha traduït en Metro i Metro del Vallès. Els de la meva generació no hem anat en tren de vapor però sí que hem conegut i usat durant una pila d’anys els trens verds dels Ferrocarrils. En el meu cas per anar de casa al centre (“a Barcelona”) o de casa a la UAB. Quan anava a l’Autònoma, a l’hivern, sentia aquella olor tan especial, suposo que dels frens, que m’agradava molt. Olor de ferro que toca amb ferro. Als trens que passaven per Sant Cugat encara hi havia classes. Van eliminar la 1a, perquè a Catalunya anar en 1a sempre ha quedat malament, però van deixar la 2a i la 3a, que al final era el mateix. Els trens de l’Autònoma portaven dos o tres vagons a vessar -els de 3a- i un de mig buit -on seien els senyors de Sant Cugat quan arribava el tren de Bellaterra-. Alguns estudiants ens rebotàvem, fent resistència passiva (sèiem als seients buits de segona fins que vèiem arribar el revisor). Uns revisors que feien de sergents, ells sí que ho devien passar malament, amb el paperot que els tocava fer. Finalment, diria que a començament dels 90’s, van eliminar les classes. Pel mig havien introduït els nous models de trens, ja de color taronja i blanc, que estèticament van obrir la línia que encara dura, amb models que cada X anys es van renovant. Ara encara agafo els Ferrocarrils (encara en diuen ‘Ferrocates’? o això ja queda dels 80?) però ja no tant, que ja no visc per sobre la Diagonal. Tot això per dir-vos que aquesta setmana el Tren de Sarrià, el Metro del Vallès, els Ferrocarrils han estrenat nous models. La foto me l’envia un amic que m’explica: “Estrenant els nous FGC del Vallès. Amb pantalles i tot! Es fa estrany… Sembla un metro”. És clar, el metro de la Gran Barcelona.

photo (36).JPG