Catorze anys va ser arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles? Doncs sí que van passar ràpids. Jo us he de confessar que si algun dia vaig a missa, que hi vaig pocs, quan el capellà fa la pregària pel bisbe de Barcelona encara em surt inconscientment el nom del Cardenal Jubany, l’anterior a Carles. Suposo que em passa per dos motius: perquè quan Narcís Jubany era arquebisbe jo encara anava a missa amb els pares, sentia cada setmana el seu nom i em va quedar al cap la cantarella: “preguem pel nostre bisbe Narcís…”; però també perquè el període Carles -que de fet també em va agafar encara practicant- el vaig trobar tan gris -i d’una grisor tan insofrible- que el meu subconscient li va voler allargar el govern al cardenal anterior. Sé que no queda bé parlar malament dels morts, segur que Carles tenia com tots les seves qualitats però uf, el Vaticà es va lluir posant-nos-el d’arquebisbe. Seguint aquella tradició de beure del conservadurisme de l’església valenciana per a corregir el, diguem-ne, protestantisme i calvinisme català.

No hi ha cap article relacionat.