foto (36).JPG

Fa només uns mesos que vaig conèixer Isabel Núñez (Figueres, 1957…) i acabo de llegir que avui ha mort (…, Barcelona, 2012). L’abril d’aquest 2012 vaig anar -encuriositat per una nota que havia llegit a La Vanguardia- a la presentació del seu llibre ‘Postales de Barcelona’, a La Central del carrer Mallorca.

Tots els que hi vam anar vam passar una estona esplèndida, en què també van parlar Pepe Ribas i Javier Mariscal. Uns dies més tard em va escriure agraïnt-me la crònica (la podeu llegir clicant aquí) i després, en vàries ocasions, hem estat en contacte sempre per temes de defensa del patrimoni de Barcelona.


Com podeu escoltar en el vídeo, Isabel Núñez va llegir aquell dia tres fragments del seu llibre, de les postals de la Barcelona de la seva joventut i de l’actual. Si ho feu sentireu, per exemple, com explica les sensacions que tenia quan passavar davant l’edifici de la policia de Via Laietana. Recordava els torturats i torturadors: “Alguns dels torturadors van ser llegendaris per la seva crueltat, arbitrarietat i violència com Juan Antonio Creix, comissari de la Brigada Político Social, que va interrogar brutalment a tantíssimes víctimes…”

foto (37).JPG

Com vaig escriure aleshores: “M’agrada llegir com cada generació explica el seu temps i en el nostre cas ara li toca a una part de la generació dels 70′s, la post-Gauche Divine, la dels hippies i l’LSD, que en part representen Pepe Ribas, Mariscal i Racionero. Potser la meva curiositat cap a aquesta part de la generació dels 70′s ve del fet que és la que més desconec. El llibre d’Isabel Núñez té pròleg i mapes de Mariscal. M’agrada molt com Isabel Núñez ajunta present i passat: “El Turó Park sustituyó a los jardines donde jugábamos en Figueras…”

Em sap greu.

I que bé haver anat aquell dia a La Central i haver-la conegut, ni que sigui pels pèls.