Joan Subirà, diari AVUI

Divendres 22 de desembre em va cridar l’atenció veure una pila de llibres que algú havia deixat sobre una fusta al carrer de Sepúlveda cantonada amb Casanova, a Barcelona.

La majoria eren sobre teologia i catolicisme progressista, propis d’algú que havia freqüentat una parròquia postconciliar.  Però el que em va cridar l’atenció va ser que entre el munt de llibres hi havia el de les memòries del periodista i capellà Joan Subirà: Sóc un zero a l’esquerra. El vaig agafar i me’l vaig endur a casar.

Feia molt de temps que no pensava en Joan Subirà! El vaig conèixer com a periodista jove, a la redacció del diari AVUI, els anys 1988, 1989 i 1990. L’aleshores director del diari, Santiago Ramentol, me’n va obrir generosament les portes i un dels primers periodistes adults que vaig tenir la sort de conèixer va ser en Subi, com tothom li deia.

Tenia un sentit de l’humor molt característic, que l’AVUI aprofitava en l’època Ramentol -caracteritzada per donar joc a les portades- per a fer titulars enginyosos. Recordo un que deia: “Ni borsa, ni Barça”, un dia que la borsa s’ensorrava i que el Barça va perdre un partit important!

Aquells tres anys vam coincidir sovint els caps de setmana a la redacció: jo, com a periodista en pràctiques, i ell de cap de guàrdia de la secció de Societat. En aquesta condició, va ser ell qui, per exemple, va repassar el meu primer article signat publicat a l’AVUI, el dia que es va cremar el Pokin’s de Francesc Macià, un ja llunyà 14 d’agost del 1988.

En les seves memòries recorda que va demanar permís als seus superiors eclesiàstics per a entrar a l’AVUI a fer de periodista i el van animar a fer-ho:

“La preparació de l’engegada del diari AVUI va ser el mes de març de 1976, al darrer pis del diari vespertí El Noticiero Universal. Tenia la seu i els tallers a la cantonada dels carrers de Llúria i Diputació. Els redactors hi vam començar a treballar el primer d’abril. I el primer número es va publicar el 23 d’abril de 1976″. Li va tocar signar el primer article de la portada del diari. Com explica Marià Favà a les memòries de l’AVUI, en Subi el volia titular “La policia ja reparteix llenya als vaguistes” però finalment va quedar en un més mesurat “Vint mil obrers del metall en vaga”.

Sorneguer, quan em veia em recordava sovint que el seu pseudònim com a autor de llibres era Guillem del món. Coincidències de la vida, ha mort quatre dies després que jo trobés el seu llibre pels carrers de Barcelona.

No hi ha cap article relacionat.