L1320056.JPG

Enrique Dussel (Argentina, 1934), un dels fundadors de la Filosofia de l’Alliberament i membre de la primera generació de la Teologia de l’Alliberament, està aquests dies a Barcelona.

Dissabte a la tarda vaig tenir el luxe d’assistir a una xerrada seva, biogràfica i en petit comitè, que va tenir lloc en una aula dels Jesuites de Casp, convidat per Cristianisme i Justícia.

Dussel és professor d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat Autònoma de Mèxic i durant aquesta setmana participarà a Barcelona en el Congrés Internacional “Edificar la pau al segle XXI“.

La lliçó que va impartir -a mode d’humil xerrada al voltant d’una taula- va ser impressionant i molt difícil de resumir. Us en podeu fer una primera idea mirant tot el que Dussel va escriure a la pissarra… Anava xerrant i en moments determinats -quan veia que necessitava el guix per expressar-se millor- s’aixecava i hi començava a escriure.

L1320079.JPG

Després, ja assegut, anava fent referència a tot el que havia anat apuntant. Com podeu veure, hi ha anotacions en castellà, en anglès, en alemany i en hebreu…

Dussel va fer una breu introducció autobiogràfica: és argentí però l’any 1973 es va haver d’exiliar a Mèxic amb dona i fills, després de patir un atemptat amb bomba a casa seva. De jove havia viatjar a Israel i, per acostar-se a la realitat de l’Evangeli, fins i tot va fer de fuster a Natzaret. És cristià laic, està casat i és catòlic crític.

Ha estudiat en profunditat l’obra de Karl Marx i hi troba molts paral·lelismes amb el missatge de Jesús de Natzaret, tants que es considera a sí mateix cristià marxista. Parla molt de Walter Benjamin, Jürgen Habermas, de Leonardo Boff, de Jon Sobrino…

L1320065.JPG

Tot això us pot semblar molt teòric però els llibres d’Enrique Dussel estan a la tauleta de nit dels líders d’Amèrica Llatina i influeixen en les polítiques d’aquests països. Evo Morales, per exemple, el té com a lectura habitual i en fa referències públiques: “Escuché un discurso suyo en que hablaba durante dos horas de mis planteamientos…”

Un dels eixos del discurs de Dussel -per cert, ex-alumne de Joseph Ratzinger- és trencar amb l’eurocentrisme. Insisteix molt que quan discuteix amb filòsofs i teòlegs europeus i occidentals en general se sorprèn de com els costa trencar amb la mentalitat eurocentrisme, la història explicada des de l’Europa Occidental. Em va quedar clar que per aprofundir en això podem llegir el seu llibre “Política de la Liberación. Historia Mundial y crítica“.

L1320062.JPG

Una de les persones convidades a la taula era Teresa Forcades, i ja podeu imaginar com va ser d’interessant l’intercanvi d’opinions teològiques i del dia a dia entre tots dos. En un moment determinat la monja benedictina de Montserrat va preguntar sobre les teologies específiques. Segons Enrique Dussel bona part de les teologies específiques tenen la base en la Teologia de l’Alliberament. És a dir: “la Teologia de la dona, de l’indigenisme… O fins i tot de l’homosexualitat, tot i que certament aquest últim tema inicialment no el vam tractar quan construíem una ètica de l’alliberament”.


Us recomano aquest vídeo en què Enrique Dussel parla no només dels orígens de la Teologia de l’Alliberament sinó sobretot de la seva influència actual en els principals actors polítics. El transcric parcialment, diu Dussel:

 “El diàleg entre cristianisme i marxisme que va començar l’any 1968. Hi ha coses que haurem de replantejar perquè la Teologia de l’Alliberament va ser molt més ecumènica del que sovint es pensa. De fet els grups que la van iniciar eren protestants, no nosaltres els catòlics. La primera generació ens va formar a França, partint de l’experiència dels capellans obrers i de tota la renovació francesa. La segona generació (com Leonardo Boff i Jon Sobrino) és més de formació alemanya.

La Teologia de l’Alliberament és molt més actual del que alguns imaginen. Els seus efectes s’estan veient en aquests moments en la realitat política d’Amèrica Llatina. Lula no seria possible sense la Teologia de l’Alliberament. I la visió que tenen del cristianisme Evo Morales, Hugo Chávez o Correa no s’entendria sense la Teologia de l’Alliberament. Alguns diuen que ha desaparegut, però en realitat està molt present… Ha estat molt perseguida per Roma però també va ser perseguida pels governs militars i l’església que es renova no tant en el Concili Vaticà II com després a Medellín és una església de màrtirs llatinoamericans”.

_ _ _

(Tinc més vídeos però els he d’editar una mica, els aniré publicant aquí a www.guillemcarbonell.cat )