Mireu què xula ha quedat la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès que avui s’ha reinaugurat després d’una profunda renovació. S’ha fet coincidir aquesta estrena amb l’inici de l’any en què l’Ateneu celebra el 150è aniversari.

L’entitat de la que és hereva es va crear 8 mesos després de l’enderrocament de les muralles de Barcelona! Ho ha destacat l’alcalde Hereu que ha comentat que hi ha moltes entitats de 30 anys (fruit de l’inici de la democràcia), algunes de 100 anys (els primers anys del segle XX també van ser molt fructífers en la creació d’entitats i ateneus a les viles del pla de Barcelona) però molt poques de 150 anys (resultat de l’esclat de la Barcelona que construïa l’Eixample).

El vicepresident de l’Ateneu, Ferran Mascarell, ha destacat que molta gent considera els ateneus entitats passades de moda i que l’èxit de l’Ateneu del carrer Canuda (que ha passat de 2000 a 4000 socis en dos mandats) ve a demostrar el contrari, que hi ha espai per aquestes entitats d’autoformació i políticament transversals.

Jo tenia ganes sobretot de sentir el que deia el ja ancià Oriol Bohigas. Sense el seu esperit trencador, tossut i rebèl no s’entén l’Ateneu actual. Bohigas va arribar a president en el moment adequat i ho ha sabut aprofitar al màxim. En temps de bonança econòmica va trobar col·laboradors entre empreses privades i administracions públiques. Ara que ja costa trobar diners n’ha sabut trobar els justos per completar algunes reformes. A l’Ateneu d’avui en dia jo hi veig esperit Bohigas per tot arreu i serà molt important saber-li donar continuïtat quan ben aviat els més de 4000 socis li haguem d’agafar el relleu. El seu discurs íntegre i l’ovació final el podeu sentir en el pròxim post.