Aquí teniu la tercera entrega de l’entrevista a Kram i Owen, grafiters de Barcelona que han muntat una empresa de decoració, sobretot decoren persianes de comerços. Podeu llegir la primera part de l’entrevista clicant aquí i la segona ací. També els podeu veureu en video aquí, ací i aquí.

5. L’Estil Barcelona

-Hi ha diferències d’estils de grafitis entre les ciutats?

Kram – Sí i tant. Tot i que hi ha trets universals, cada ciutat es mou d’una manera diferent. A Barcelona l’estil és més artístic i hi ha més de tot, hi ha més varietat d’estils, de gent, d’ambients, de procedències. I molts artistes de fora que venen a viure a Barcelona. Fora de Barcelona és més ortodox: lletres, composicions clàssiques…

Owen: A Madrid està molt arrelat el grafiti de la cultura hip hop. Molta gent d’allà et diu que si no fas unes lletres amb un 3D i un power-line i amb brillantor “com ha de ser” el que estàs fent no és grafiti ! El hip hop és d’on neix el rap, el grafiti, el break dance… I a Madrid sembla que si no ho fas així no és grafiti…

Kram – Però dit això cal afegir que a Madrid també hi ha molts artistes que fan grafitis artístics. D’altra banda, el que unifica una mica el hip-hop és la lluita d’estils i el voler desmarcar el teu. Per això, artístic o nom el grafiti té l’ambició que el teu estil es vegi més que el de l’altre.

Owen – Ara també hi ha la tendència de comercialitzar el grafiti: en disseny gràfic, fent exposicions com nosaltres hem fet. Nosaltres sabem que allò no és grafiti però a l’exposició diuen que és “exposició de grafiters”. La gent pensa que estem intentant vendre grafitis però no és això.
Kram – Ara no hi ha dissenyador gràfic que no deixi anar uns xorreigs d’esprai, fixa-t’hi: concurs de tenis, Opel Astra,…
– Ens podeu recomenar alguna página per seguir les tendències del grafiti a Barcelona?

Kram – Hi ha un blog dedicat al grafiti i art urbà de Barcelona, bastant reivindicatiu i destinat a popularitzar coses que passin a Barcelona, notícies, promos…

6. L’amor-odi de Barcelona amb els seus grafiters

Owen – Abans hi havia molts murs per pintar, ara s’ha complicat una mica…

Kram – Al principi anàvem a l’àrea metropolitana i voltants. Després va venir la gran època de Barcelona: podíem pintar a qualsevol mur d’obra del centre.
Owen – … per exemple al mur del Macba. Aquella va ser la millor època, el que passa és que se’ls va anar de les mans, van fer tant la vista grossa que la gent va començar a venir de tot el món a pintar aquí i van tallar en sec. I quan van tirar el mur del Macba, més o menys en aquella època, va començar la tolerància zero i la cosa es va posar xunga: a Drassanes, Tres Xemeneies, Ciutadella al costat del parc…

Kram – En “l’època bona” de Barcelona al centre hi havia tot de murs petitets, ni que fos de petits solars i tot estava pintat. Hi havia tolèrància i si més o menys ho treballaves t’ho deixaven fer.

Venia la policia i els hi deies:

-“Tinc permís”

… i tampoc no ho comprovaven, no et posaven problemes.

Fins fa poc hi havia una sèrie de murs que feia quinze o 20 anys que s’estaven pintant. Ara han blanquejat aquells murs ningú no sap ben bé perquè: A “Carbonera”, a la Ronda Litoral, on hi ha un col·legi, sempre s’havia pogut pintat, però ara ja no ho permeten.
Owen – El que ha passat al Gòtic és el que més ens ha afectat. Són carrers estrets i el 80% dels tags que hi ha són de gent de fora, que se sent segura matxacant aquell barri. I quan els que ho han fet marxen, ens castiguen a nosaltres! Les hòsties ens cauen als grafiters de Barcelona: que si ara volen pintar totes les reixes de verd, que si tolerància zero… El grafiti no es pot erradicar així directament com vol l’Ajuntament, si estrenyen acaba petant per una altra banda, ho han de saber portar una mica.

Kram – Quan van prohibir pintar murs la gent va començar a bombardejar més i a fer més firmes i coses que no li agraden a l’Ajuntament.

Owen – Acaben pagant justos per pecadors, els que realment s’ho curren perquè quedi bé. Al final dius: si total m’han d’acabar posant una multa, faré alguna cosa que valgui la pena… Si me la jugo, millor fer coses que la gent valori i digui: “Hòstia, se l’ha jugat aquest xaval per fer això!”
Ara, que em fotin una multa per pintar Drassanes un diumenge a la tarda en plan dominguero, no quadra…

Kram – Solució a les firmes no n’hi ha perquè sempre se’n faran. Ja sigui de gent de fora, o gent que comença o gent a qui li agrada fer això!

Owen – I si a un xaval jove li dius que no ho faci perquè està prohibit, ho farà amb el doble de ganes!

Kram – El tema dels murs és tan fàcil com que facin un llistat de murs on estigui estipulat que hi pots pintar. El que no pot ser és que ho vulguin regular tot, ni que una associació gestioni aquests murs, perquè això trencaria tot l’esperit del grafiti que és: “vaig a pintar ara, on jo vull i el que vull”. Burocratitzar-ho no crec que sigui un bon sistema, en realitat ho fan perquè la gent s’ho pensi 2 vegades abans de fer-ho… És tan fàcil com destinar llocs exclusius, sense necessitat de permisos ni res, on la gent pugui anar a pintar, com han fet per exemple a Cerdanyola del Vallès: no erradicaran els tags però aconseguiran que la gent no en faci tants i se’n vagi a fer més murs, que és el que interessa: potenciar la creativitat en comptes d’ofegar-la! Al menys així tens un lloc on saps que si ho fas all