ERC 25MEsquerra Republicana de Catalunya ha fet història en tornar a guanyar unes eleccions a Catalunya després de 78 anys. Fins aleshores l’última havia estat la victòria a les eleccions municipals del 1936, de la mà del Front d’Esquerres.

Diria que és un cas insòlit al món, no? Sobretot tenint en compte el que hi va haver pel mig. I que als 80’s ERC era el partit dels avis, o d’alguns avis. Jo que anava a la seu d’ERC a Villarroel a buscar adhesius sempre hi veia aquella colla d’ancians al bar del local del principal.  Després durant uns anys va ser el partit dels avis i dels joves, d’alguns joves. I va venir Colom, Rahola, Carod, Puigcercós, Tripartit 1, Tripartit 2, la davallada.

I ara això, si mires les xifres (i amb tot els peròs i les prudències que volgueu o vulguin) són (in)creïbles. Malgrat no haver-se arribat al 50% de participació, cosa d’altra banda habitual a les últimes europees, repassant poble a poble el resultat sembla molt significatiu:

1) Per primera vegada des de la Transició ERC sembla estar en procés d’esdevenir la referència de les esquerres a Catalunya

2) I per tant ho fa sense afeblir CiU, o si ho fa es nota poc, i enfortint el front sobiranista

3) Mirant transvassaments de vots: sembla que els del PP van directes a Ciutadans, i els del PSC sobretot a ERC (!) i també a ICV , Podem i a l’abstenció. Però molts a ERC, perquè sinó el partit republicà no hauria tret aquests percentatges espectaculars a gran part de l’Àrea Metropolitana

4) Als que hem seguit la trajectòria d’Esquerra des de fa 30 anys no ens pot deixar de sorprendre veure la victòria a les 4 grans capitals i a les grans ciutats del país, i que ho faci no en substitució de CiU sinó del PSC.

5) O el mapa de barris de Barcelona! Cal fregar-se molt els ulls per creure’t que ERC hagi guanyat, per exemple, al Raval, al Gòtic, a Sant Antoni, a Sant Andreu…

6) Per a mi el seu èxit, la seva ràpida recuperació, té una de les claus en la suma de les qualitat de tres noms que es complementen molt bé: Junqueras, Terricabras, Maragall. Aquest últim segur que ha ajudat a introduir el vell partit  a llars que fins fa poc votaven PSC.

7) I en el context, és clar.

8) CiU treu, donades totes les circumstàncies (retallades, desgast, context) un bon resultat. El que hagi perdut cap a Esquerra (vot que fuig de Duran) ho deu haver mantingut o recuperat per la dreta, suposo.

9) Impressiona la incapacitat dels dirigents del PSC de reconèixer els seus errors. O el que és el mateix, la seva capacitat d’autodestrucció. I també criden l’atenció els pobres resultats del PP i Ciutadans. Ciutadans s’hagut de llançar a la política espanyola per salvar la cara. És clar, allà l’anticatalanisme ven.

10) Us imagineu que s’estaria dient d’Esquerra i CiU si els resultats haguessin estat a la inversa? És a dir, triomf de Ciutadans i segon lloc al PP? Déu-nos-en-guard, que dirien. En canvi ells i els mitjans que els fan costat (començant per La Vanguardia, que manté un relat polític insòlit i allunyat de la realitat, volent-lo transformar i no volent-lo assumir, entendre i acompanyar) insisteixen en el desgast… del President Mas! Bah, que endrecin primer casa seva.

En tot cas, el resultat d’aquestes eleccions és només un símptoma més. Un nou símptoma però des del camp independentista queda molta feina a fer i la bona entesa de CiU, ERC i ICV és fonamental en el camí cap al 9N.