Tornant de les vacances de Pàsqua us vaig comentar que un dels temes que tenia ganes de tractar abans de l’estiu en aquest blog és el de les noves espiritualitats. Però és difícil, quins referents vàlids tenim avui en dia? Pocs, molt pocs.

Parteixo de la base que Catalunya viu una època diguem-ne post-religiosa,  amb les nostres generacions s’ha consolidat el trencament de la transmissió de la fe catòlica que es venia produïnt des de feia 40 anys (com qui deixa de parlar als seus fills en una llengua determinada, els pares han deixat en massa de transmetre el catolicisme als fills, amb totes les excepcions que volgueu).

Però intueixo que apareixen noves fonts d’espiritualitat, amb Déu o sense Déu. Qui ens les sap explicar? És difícil avui en dia trobar referents en aquest tema amb qui t’hi puguis entendre.

Quan al gener vaig anar a la presentació del llibre “Inteligencia espiritual” de Francesc Torralba (Barcelona, 1967) em va sonar molt bé tot el que deia i vaig intuir que valia la pena parlar amb ell i explicar-vos-ho. El vaig contactar i molt amablement, de seguida em va citar al seu despatx del rectorat de la Universitat Ramon Llull, on exerceix de professor de filosofia, teologia i ètica.

Vam quedar un divendres a la tarda. De moment us n’avanço un breu vídeo i pròximament publicaré l’entrevista sencera en aquest blog.

Transcripció del vídeo:

Guillem Carbonell: “Espiritualment, on som avui en dia?”

Francesc Torralba: “Som en un univers molt plural, molt dinàmic, on hi ha una sèrie de factors emergents que fins ara no coneixíem en el nostre entorn. D’una banda, els fluxes migratoris han portat tradicions religioses que a casa nostra fins ara eren força o del tot desconegudes; per altra banda les religions tradicionals tenen un gran problema de transmissió; i estan emergent formes d’espiritualitat laica, al marge de les esglésies, dels dogmes i fins i tot de Déu”.

GC: Espiritualitat laica és religió?

FT: Jo crec que espiritualitat laica és recerca individual de plenitud, recerca individual de connexió amb el tot, recerca individual de sentit. En canvi, “religió” o “religiositat” es refereix ja a vinculació a un ésser que podem anomenar Déu, a un ésser més gran que jo amb el que estableixo un diàleg interpersonal, a qui li reso, a qui escolto, al que prego. Per tant: la necessitat espiritual diria que és transversal, en canvi l’adscripció a una religió és un fenòmen ja més particular, que té a veure amb un acte de fe a un ésser suprem.

GC: A Barcelona, gent que busca aquesta espiritualitat, on va? Què fa?

FT: Hi ha una multiplicitat de camins, espais i entorns on desenvolupar i conrear aquesta espiritualitat emergent. També s’ha de dir que hi ha riscos i que també hi ha impostors. Quan un té set busca la manera de satisfer aquesta set i és essencial que allà on begui aquella aigua que omple la seva set sigui aigua purificada i no intoxicada. Hi ha moltes i diverses ofertes espirituals, diguem-ne que el “mercat” d’ofertes espirituals és molt gran. El mapa religiós de Catalunya s’està ampliant i això és una expressió de la seva riquesa i de la seva vitalitat. A la vegada també és veritat que hi ha fenòmens de modes, esnobismes i de vegades fins i tot d’una espiritualitat o religiositat de façana o de pura superficialitat. Però hi ha moltes recerques, per diferents itineraris i molts diversos llocs on expressar, celebrar i aprofundir en la pròpia espiritualitat”.

La pròxima setmana, més!