Centenars de persones s’han concentrat al voltant de la renovada font de Canaletes fins a altes hores de la matinada, per celebrar el zero-dos del Barça al Bernabeu. No hi havia gaire unanimitat de crits, de fet no hi havia molts crits. Més enllà del “Madrid, cabr…” tan usat i gastat, he recollit alguns altres. Per exemple: “Esperanza, Esperanza, es, es” i d’altres que insultaven els jugadors del Madrid. Què pesada que és la gent amb l’ús de la paraula “maricón” i “hijo puta”, eh? La primera l’he sentida per tot arreu: al bar del Guinardó on he vist el partit, a Canaletes referida a Guti, etc.  La segona la feien anar amb un “Hijo puta es, ese portugués”. Bah! Sort que algú algun dia es va inventar la de “blaugrana és el color” i sobretot, sobretot, l’himne, que és fantàstic i molt apropiat.

No hi ha cap article relacionat.