escofet

A la redacció del diari Ara jo m’emportaré uns llibres que m’ han estat clau per saber i entendre una mica la història del món de les redaccions de Barcelona.

Un és aquest, “La memòria és un gran cementiri” de Manuel Ibàñez Escofet” (Barcelona 1917 – 1990).  Escofet és un clàssic recent. Va passar per “El Matí”, “El Correo Catalán”, va ser director de “Tele Exprés” i director adjunt de La Vanguardia. I aquest llibre de memòries és una meravella. Un exemple?

“Horacio Sáenz Guerrero, que encara no era director del diari dels Godó però estava a punt de ser-ho, em va dir que havíem de parlar, però amb discreció. Començàrem una sèrie de converses a bars amagats i a hores de poca concurrència. Forçosament havíem de ser cautelosos perquè l’Horacio m’oferia la marxa del “Correo”, en certa manera allò que jo desitjava. La família Godó havia comprat el 50% de les accions de “Tele/Exprés” i n’eren propietaris a mitges amb en Jaume Castell, home d’empresa arriscat i viu com una mostela que des del Manlleu del tèxtil s’havia enlairat a un edifici de la Diagonal. El “Tele/Exprés” havia estat un mal negoci i esperava que l’experiència de la gent de “La Vanguardia” li serviria per enlairar-lo”.

Vaja que aquest és un dels llibres que tindré al calaix de la meva taula, si algú el vol que me’l demani prestat.

(seguirà)

No hi ha cap article relacionat.