A la redacció del diari Ara jo m’emportaré uns llibres que m’ han estat clau per saber i entendre una mica la història del món de les redaccions de Barcelona.
Un és aquest, “La memòria és un gran cementiri” de Manuel Ibàñez Escofet” (Barcelona 1917 – 1990). Escofet és un clàssic recent. Va passar per “El Matí”, “El Correo Catalán”, va ser director de “Tele Exprés” i director adjunt de La Vanguardia. I aquest llibre de memòries és una meravella. Un exemple?
“Horacio Sáenz Guerrero, que encara no era director del diari dels Godó però estava a punt de ser-ho, em va dir que havíem de parlar, però amb discreció. Començàrem una sèrie de converses a bars amagats i a hores de poca concurrència. Forçosament havíem de ser cautelosos perquè l’Horacio m’oferia la marxa del “Correo”, en certa manera allò que jo desitjava. La família Godó havia comprat el 50% de les accions de “Tele/Exprés” i n’eren propietaris a mitges amb en Jaume Castell, home d’empresa arriscat i viu com una mostela que des del Manlleu del tèxtil s’havia enlairat a un edifici de la Diagonal. El “Tele/Exprés” havia estat un mal negoci i esperava que l’experiència de la gent de “La Vanguardia” li serviria per enlairar-lo”.
Vaja que aquest és un dels llibres que tindré al calaix de la meva taula, si algú el vol que me’l demani prestat.
(seguirà)
Dedueixo per les teves paraules que treballaràs al diari Ara. Felicitats i molta sort en aquesta nova etapa. Esperem més detalls en aquesta aventura.