En ple debat sobre el burka a Lleida m’ha cridat l’atenció veure aquestes tres monges que per darrera (i en part també pel davant) recorden molt el que podrien ser tres dones musulmanes completament tapades. No és la meva intenció fer demagògia, és veritat que: 1) a les tres monges se’ls hi veia la cara pel davant (la cara i res més eh? Ni cabells, ni voltants del cap i a més aquest era un dels hàbits de monja més extrems que mai he vist pel carrer) 2) les monges se’l posen voluntàriament o en tot cas per imposició d’un ordre al que en principi han entrat per una barreja de pròpia voluntat i una suposada crida de Déu 3) d’alguna manera ja tenim incorporat al nostre xip cultural que els ordres religiosos poden anar vestits així. Però seria molt interessant entrevistar aquestes tres monges i saber elles què en pensen del vel i del burka. A mi el burka m’ofèn, no l’entenc i em sembla bé ser radical en prohibir-ne l’ús a Europa. Comprenc els arguments que per exemple utilitza el periodista Lluís Foix quan diu que decisions com la de Lleida en aquest moment no són necessàries davant un fenòmen més que minoritari i qye més aviat poden provocar l’efecte contrari al que busquen: que més dones portin burka. Però jo estic d’acord en deixar algunes coses clares, com per exemple que en llocs públics no és comprensible anar amb la cara tapada. (Per cert, tampoc no entenc els convents de clausura, també són una manera de tapar la cara ¿no? Certament també són molt testimonials…)

No hi ha cap article relacionat.