Una de les capçaleres de la manifestació d’enguany deia: “Cap Estat ens farà lliures. Sobirania total, poble autogestionat”. I després un dels manifestants d’aquest sector anarquista de la marxa portava una pancarta d’aquelles tipus mani americana que deia: “autogestió”. M’hi vaig fixar especialment perquè aquests dies estic rellegint les memòries  del periodista Manuel Ibàñez Escofet  (“La memòria és un gran cementiri”) i precisament fa uns dies llegia el capítol “L’autogestió per dins”. És difícil de resumir però Ibàñez Escofet explica l’experiència d’autogestió que va viure el 1936 quan la revolució a Barcelona va provocar la col·lectivització de la botiga del seu avi a la Ronda Sant Pau i l’autogestió del local per part de 30 treballadors. De debò que sense cap ironia en recomano la lectura als que portaven aquestes pancartes, és un capítol molt interessant i que pot provocar debat basat en fets reals. És especialment interessant la visió d’Escofet perquè aquella col·lectivització del negoci familiar el va alliberar d’haver-se’n de fer càrrec i així es va fer periodista. Vull dir que no li va causar cap trauma. I explica les seves impressions sobre l’autogestió viscuda en primera persona fins els fets de maig del 37.

No hi ha cap article relacionat.