IMG_8867.JPG

Autors, lectors, amics i responsables de Fragmenta Editorial van passar tot el dissabte junts per celebrar el cinquè aniversari d’aquest segell que impulsa l’editor Ignasi Moreta. Era el 1er Fòrum Fragmenta, una iniciativa bastant inèdita i que va ser tot un èxit de participació i d’implicació.

IMG_8874.JPG

La reunió va tenir lloc a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al barri de les Tres Torres de Barcelona i que com veieu és espectacular. Amb sales a punt per a la meditació i el debat. A l’entrada de l’edifici una monja gran molt simpàtica i que feia ganxet em va indicar com arribar a la sala on es feia l’acte al que volia assistir…

IMG_8852.JPG

Era un debat entre Vicenç Villatoro (que hi participava com a agnòstic amic de les religions, tot i que després va explicar que ell és ateu) i el teòleg Francesc Torralba (que es va definir com a cristià escèptic, que jo interpreto com a cristià crític i que es qüestiona les coses).Tots dos són coautors del llibre Amb Déu o sense, 40 cartes creuades entre un ateu i un creient.


El debat va ser moderat pel periodista Joan Barril, que va lloar molt l’editorial: “És probablement una de les més serioses, jo diria que la que més de les que es fan i es desfan en aquest país” i, en to de broma, va dir que li recorda la revista Hola: “No enganya, saps el que et donaran, les informacions que et dóna no són imprescindibles però dóna el que et diu a la portada”.


I va afegir: -“Desenganyem-nos, no estem aquí perquè sí. La història de Catalunya i nosaltres mateixos formem part d’un corrent de pensament anomenat cristianisme. La gent que sigui com vulgui, però jo no sóc un multiculturalista d’aquests que diu: ‘tot el món és bo!’.  No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto. Però en qualsevol cas formo part d’una gran col·lectivitat”.

“Vaig veure un dia uns nois que aquí, a la plaça de Sarrià deien: ‘mira, la casa dels gegants’, referint-se a l’església de la plaça de Sarrià. Per què? Perquè hi guardaven els gegants. Home, això no és seriós. Tampoc no es tracta d’agenollar-te cada vegada que passis davant de l’església, però…”


Francesc Torralba va destacar que debatre amb algú que no comparteix les teves creences és un estímul: “Sempre que ho he fet m’ha estat molt estimulant. En canvi quan dialogues amb aquells que formen part de la teva comunitat espiritual surten petites variacions i aquest diàleg acaba sent endogàmic i provoca clautofòbia espiritual. Quan s’obren les finestres entra aire i s’aixequen els papers o pot caure alguna cadira però t’obliga a pensar”.

Això permet, segons Torralba “identificar quin tipus de valors, necessitats i anhels compartits hi ha tot i les diferents creences”. I també apareixen les divergències explícites: “Hi ha algú que escolta els nostres precs? Què puc esperar després de la mort? Hi ha diferències explícites. El fet de viure amb Déu o sense té unes implicacions en l’àmbit de les formes de viure i no és irrellevant: afrontem fets crucials com la mort, el naixement, la malaltia o la manera d’estar en el món de maneres distintes”.


Per la seva banda Vicenç Villatoro va fer èmfasi en la introducció de Joan Barril: “És veritat, Fragmenta, com la revista Hola, dóna allò que promet. No posa a la portada una cosa que no hi hagi a dins, t’interessi o no”.

Respecte el llibre va dir que té una virtut: “Dóna pistes d’una manera d’aproximar-se, creients i no creients, al fet religiós. Les cartes són un diàleg cert, no sabíem què escriuríem fins que rebíem la carta de l’altre. No hi ha una voluntat d’arribar a punts de consens, si hi són hi són però no es força com passa tan sovint en els diàlegs induïts”.

“Però sí que hi havia la voluntat de posar-nos d’acord en una cosa: vivim i morim diferent perquè pensem diferent però vivim junts. És possible viure diferent i viure junts? Podem viure junts sent el que som? Cadascú és cadascú. En les convencions -no en les conviccions- ens posem d’acord. Però teníem una obligació especial de ser moderats en les formes i cordials en els termes: fa 2000 anys que es discuteix d’això però en bona part s’ha fet a garrotades. I 60 anys enrrera en aquest país et mataven per A o per B!”

IMG_8842.JPG

Fragmenta Editorial va néixer el maig de 2007 . Es defineix com una editorial independent que tracta sobre les religions des d’una perspectiva aconfessional. Ha publicat 42 llibres en català i 11 en castellà, d’autors com Lluís Duch, Teresa Forcades, Xavier Melloni, Ramon M. Nogués i Marie Balmary.

Al fòrum hi va haver activitats tan diverses com un taller de meditació zen o una taula rodona sobre “Veus espirituals del segle XX: Maragall, Weil, Eliade, Légaut i Grotowski”.

Alguns recordareu allò que ens va dir Mossèn Alemany poc abans de morir: “L’església ha d’obrir finestres, com més millor“. Segur que estaria d’acord en afirmar que això és precisament el que està fent Fragmenta Editorial. Dissabte el projecte va rebre el suport d’un públic orgullós i content de l’existència d’aquesta editorial, dels llibres publicats i dels que vindran.