Francesc Cabana, La Caixa

El president de l’Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana, va presentar el seu nou llibre ‘El crepuscle de les caixes’ a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès. Ho va fer acompanyat de l’exconseller Antoni Castells, catedràtic d’hisenda de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i de Carles Sudrià i Triay, catedràtic d’història econòmica de la facultat
d’Economia de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i un dels màxims experts del país en el tema; i l’editor Xavier Cambra. L’obra és “una anàlisi clara i rigorosa de la raó de ser d’aquestes institucions centenàries i el procés de radical transformació i concentració que han experimentat sota la intensa pressió per part del Banc d’Espanya i dels mercats”.

O el que és el mateix, un crit contra el cúmul de circumstàncies i despropòsits que han portat moltes de les caixes a la situació en què es troben. Els ponents coincidien que les causes són múltiples i repartides entre la pròpia gestió de les entitats, l’aprofitament de la crisi que n’han fet els seus enemics i una excessiva politització. “A Catalunya no tant”, va dir Antoni Castells, i jo quan ho deia no em podia treure del cap el cas de Narcís Serra al capdavant de Caixa Catalunya. Si teniu temps de mirar els vídeos veureu que les presentacions van ser molt interessants…


Explica Carles Sudrià: “Amb la crisi de les caixes, el que s’està perdent és el patrimoni col·lectiu, que en bona part ha desaparegut, l’han malbaratat. Almenys podrien demanar perdó. Perquè les caixes eren un instrument d’educació, d’integració, de projectes que no trobarien inversió privada. Les caixes no són una cosa antiga, al revés”.