Fa uns dies vaig escriure el post sobre les mongetes molt primes suposadament procedents de Kènia (llegiu aquí) que vaig comprar dissabte passat a la Boqueria a 2 euros l quilo, i que he anat menjant durant la setmana, molt bones per cert. Però em sonava rar això que poguessin venir de tan lluny. A més, estic més acostumat a trobar productes americans que africans al mercat. Per això m’ha interessat moltíssim un missatge que ha deixat la Bego en aquell post i que reprodueixo aquí donat el seu interès. Diu:

“Hola Guillem! M’he topat amb el teu post de casualitat i m’ha fet molta gràcia. Precisament acabo d’escriure un llibre sobre el per què de comprar aliments locals i descartar els viatgers… El secret probablement radica en que es tractava de mongeta fina, i als nostres horts les més habituals són les perones, i a més a l’octubre s’acaba la temporada. He mirat les estadístiques de Mercabarna, i tot i que la majoria de mongetes fines que s’han venut aquí aquest anys són de Marroc (171.916 kilos), de Kènia també n’hi ha una bona part. Et pots imaginar que no estan precisament acabades de collir, que la seva frescor es deu a moltes hores de càmeres frigorífiques i que probablement estan “maquillades” amb químics per mantenir l’aspecte. I a sobre del viatge que s’han fotut, són més barates que les d’aquí. Jo no sé si les menjaria. Per cert, tenien gust de mongeta?”

La veritat és que sí, tenen gust a mongeta i entren molt bé. És clar que potser sí que és perquè van carregades de productes químics. I jo que en volia comprar més aquesta setmana…

No hi ha cap article relacionat.