L1310155.JPG

He anat a la conferència que el monjo de Montserrat Hilari Raguer (Madrid, 1928) ha fet als Jesuïtes de Casp, organitzada per Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau dintre del cicle ‘Per un ordre mundial més just’.

L’àmplia trajectòria intel·lectual i presència als mitjans escrits d’Hilari Raguer fa que sigui un dels monjos de Montserrat amb més presència pública. El tema de la seva intervenció era ‘L’Església i els nacionalismes’. Així en genèric, perquè parlava dels nacionalismes europeus al llarg de la història, també els del segle XIX.

Escoltar-lo és un luxe: utilitza aquells tons de veu que són agradables de seguir, en una exposició ordenada però interrompuda per moltes anècdotes que li han explicat savis amics.

Ha dividit l’exposició en dues parts, en la primera ha exposat l’actitud de l’església al llarg dels últims segles davant dels nacionalismes europeus i en la segona s’ha centrat en el cas català, del que ha destacat la fermesa catalanista que ha tingut el clergat del país al llarg de la història i que ha estat posada a prova per règims polítics i climes molt adversos com la dictadura de Primo de Rivera, de Franco o la pròpia guerra civil.


Cap al final, en els precs i preguntes, és quan ha dit la frase amb què titulo el post i que podeu sentir al vídeo:  “Durant molt de temps (en els temps de Franco i durant la Transició) els independentistes han estat una minoria arrauxada , idealista, romàntica, somiatruites… La novetat és que l’independentisme no tan sols està creixent com una bola de neu que no para de créixer sinó que gent molt seriosa, polítics molt seriosos (no només Jordi Pujol, també gent com Agustí Bassols…) i economistes que fan números… Perquè per molts és un tema sentimental o romàntic, per mi també, però hi ha una gran massa dels ciutadans de Catalunya per als quals la raó més contundent serà que una Catalunya independent podrà prestar uns serveis socials molt millors. Jo voldria que -com deia Salvador Cardús- els independentistes ho fossin “encara que ens costés diners”, però en el moment actual per a molts immigrants el tema principal és aquest. I els números canten: en una Catalunya independent hi haurà millors serveis socials. Tinc 83 anys i espero veure Catalunya independent…”

No hi ha cap article relacionat.