José Pérez Ocaña (Cantillana 1947- Barcelona 1983), el mític personatge andalús de les rambles dels 70’s  va ser recordat dilluns en un acte molt especial (que podeu veure sencer en el vídeo) en una sala d’actes plena de l’Ateneu Barcelonès. “Les seves desfilades transvestit per la Rambla de Barcelona encara perduren en l’imaginari de la ciutat, la qual en aquell moment despertava del franquisme”, deia la convocatòria.

Durant l’acte -presentat per Lluís Reales, vicepresident de l’Ateneu- van intervenir el seu amic Nazario, Carlàs Flavià, el seu germà bessó Jesús Pérez Ocaña i Joaquin Recio, coordinador editorial de la cooperativa cultural andalusa Atrapasueños. Presidits per un barret, un mantó i un autoretrat d’Ocaña els convidats van anar recordant un a un Ocaña:

Un dels testimonis més impressionants va ser el de Nazario (minut 44 del vídeo), que va recordar la seva detenció i la d’Ocaña un dia a les Rambles: “Ell va sortir corrent però el van arrossegar fins al Cafè de l’Òpera i el van ficar al cotxe de policia on ja estava jo també detingut. Els artistes i maricons amics nostres van començar a llençar taules i cadires. Ens van ficar a la comissaria de la guàrdia Urbana de Bonsuccés. A Ocaña l’havien enmanillat i ens van apallissar, molt similar al que li van fer al pobre Juan Andrés Benítez. Ocaña emmanillat no es podia defendre, van sortir fotos a Intervíu amb Ocaña tot ple de blaus. Després ens van fitxar a Via Laietana, a mi amb el meu vestit de Salomé. Ens van dur al jutjat per portar-nos a la Model, on ja em vaig poder vestir normal, sort que no em van fer entrar a la Model vestit de Salomé… A Bonsuccés vam sentir crits demanant la llibertat d’Ocaña, Nazario i Osito, eren els transvestits i maricons del barri. També hi va haver pintades demanant la “llibertat de Nazario i Ocaña. El pitjor d’estar a la presó és que no saps segur quan sortiràs. Vam coincidir a la Model amb Els Joglars (empresonats per ‘la Torna’). Hi vam estar 3 dies, ens van acusar d’haver agredit la policia, vam pagar una multa i vam poder sortir en llibertat”.

Nazario també va voler fe memòria del vessant artístic del seu amic: “Ocaña hauria donat molt de sí com a artista i pintor si no s’hagués mort! Tot just tenia 36 anys!” “Ell venia a casa meva, a la plaça Sant Josep Oriol, i ens incitava a mi i a Camilo a sortir amb ell vestits d’aquella manera i exhibir-nos. Jo sóc molt tímid i sempre havia de recórrer a l’alcohol. A ell no li calia, es podia equiparar a algú molt drogat tot i que ni fumava ni bevia…”

Jesús Pérez Ocaña va reivindicar una antològica per al seu germà: “Deia les veritats en un temps en què era difícil dir-les. No vull fer política però avui l’única gent que estimo són els de la CUP,  que van registrar una proposta de resolució pel reconeixement de la figura del meu germà José Pérez Ocaña. El meu germà Pepe tenia una gran sensibilitat i tenia un referent, la meva ‘chacha’ a qui els franquistes van assassinar el nuvi”. També va recordar la sensibilitat de Maria Aurèlia Capmany que, al capdavant de Cultura a l’Ajuntament, va organitzar una exposició d’Ocaña a la plaça Reial a la mort de l’artista.

Carles Flavià va destacar que Ocaña “era el rei de la Rambla, muntant el seu número amb les faldilles al metro Liceu, era una explosió de vida”.

 Joaquin Recio, coordinador d’Atrapasueños, va recordar que Ocaña “va lluitar per les llibertats i perquè cadascú pugui ser com vulgui ser”. També va assenyalar com a curiositat que la biblioteca de l’Ateneu conté un exemplar de la Constitució d’Antequera de 1883.

L’acte va ser el primer d’un nou conveni de cooperació entre l’Ateneu i la cooperativa cultural andalusa Atrapasueños, que es materialitzarà en una sèrie d’actes anuals al palau Savassona, seu de l’Ateneu.