L1310977.JPG

Molts de vosaltres haureu passat desenes de vegades per on intenta caminar la dona de la imatge. És l’actual plaça de Castella, al carrer Tallers, entre la Rambla i la plaça Universitat, i la foto la va fer Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona 1902-1991) un temps després de tornar del seu exili, acabada la guerra civil. Havia fugit de la Barcelona revolucionària i s’havia refugiat a Suïssa i a París. Imatges com aquesta són autèntiques cròniques de la postguerra a Barcelona…

L1310974.JPG

A la Fundació Miró, de la que Joaquim Gomis va ser el primer president entre 1972 i 1975, s’ha inaugurat l’exposició que el recorda: “Joaquim Gomis, de la mirada obliqua a la narració visual”. L’acte ha comptat amb l’assistència del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Per la ciutat hi ha molts cartells que l’anuncien, vaig fer un bot abans-d’ahir quan des del 64 vaig veure el seu nom en repetits cartells que pengen dels fanals del carrer Muntaner, més o menys davant del Velódromo…

L1310941.JPG

… també he vist avui aquests cartells al passadís que porta de l’estació de Paral·lel al Funicular de Montjuïc, quan em dirigia a la inauguració de l’exposició del germà de la meva àvia Montserrat, Joaquim Gomis, que va ser empresari, fotògraf i promotor artístic.

L1310970.JPG

Durant més de cinc dècades va desenvolupar una àmplia i rigorosa producció fotogràfica, vinculada als posicionaments artístics més avançats de la seva època. Durant els anys feliços de la Segona República va ser membre de la Fundació ADLAN (Amics de l’Art Nou, 1932-1936) i ja en la postguerra del Club 49 (1949-1971), dos dels grups més actius en la difusió de l’art d’avantguarda a Catalunya. En ells va establir relació amb Joan Miró, Josep Lluís Sert, Joan Prats i Antoni Tàpies, entre altres.

L1310946.JPG

L’exposició estarà oberta fins al 2 de juny. A mi m’han impactat especialment les imatges de Houston i Dallas dels anys 20 (ell hi anava per ajudar el seu pare en el negoci cotoner), algunes d’elles són molt petites perquè s’ha respectat la mida original, en algun cas necessitareu ulleres!

L1310955.JPG

També m’he fixat, és clar, en imatges familiars com aquesta foto preciosa feta a la platja de Sitges els anys 40 a un tiet meu que va morir jove i que també es deia Joaquim (Carbonell).

I en la breu crònica de la Barcelona de postguerra. De fet, diu que de Joaquim Gomis hi ha un arxiu molt ampli d’imatges de Barcelona. Gaudim d’aquesta expo, i a veure si algú pot preparar aviat un recopilatori amb la seva crònica visual de la Barcelona de tot el segle XX. Llàstima que per un any es perdés les Olimpiades!

(Si voleu llegir una nota biogràfica prèvia sobre el 18 de Juliol del 36 a casa de Joaquim Gomis cliqueu aquí.  La crònica de Josep Lambies a Time Out ací. I el que ha publicat l’ARA aquí i ací. O La Vanguardia aquí. O al blog de l’espai fotogràfic, ací)