Uns 50 egipcis barcelonins es van concentrar ahir al vespre a plaça Sant Jaume per celebrar la caiguda de Mubàrak. Portaven pancartes com la de la foto (“Mubàrak a la presó, no al balneari”) i cridaven consignes sobretot en àrab però també en castellà: “Egipto libre ya!” Era curiosa l’estampa de barreja que es vivia a la plaça: davant l’Ajuntament els gegants es disposaven a començar la seva primera processó de Santa Eulàlia. I en canvi a la vora del Pans&Company els egipcis celebraven que les revoltes del seu país havien aconseguit enderocar un règim.

Una altra pancarta d’aquestes tipus mani nord-americana també deia: “Barcelona, de la Unió per la Mediterrània. Copresidents: Sarkozy i Mubàrak. Vergonya!”


Per cert, jo fa dies que penso que d’acord, aquestes revoltes (les dels països del món àrab en general) fan bona pinta pel que tenen d’un poble que es mobilitza contra un règim totalitari aprofitant les eines 2.0 i perquè a més els fan caure. Però encara sóc molt prudent en valorar-les, em falta una mica de perspectiva. Si tot plegat porta cap a règims democràtics o més democràtics, com sembla que ha de passar, doncs fantàstic. Són revoltes en part provocades per l’increment dels preus de productes bàsics i la poca esperannça d’una joventut més formada i que viu una realitat que no s’ajusta a la que somia per la xarxa. Però permeteu-me que a més em pregunti si això també comporta una modernització de la seva ètica personal i col·lectiva. De moment veig poques dones i moltíssims homes a les imatges de televisió. ¿Quan faran els pobles àrabs en general revoltes similars en favor d’una ètica moderna? ¿Quan ocuparà la dona una posició normal? ¿Quan deixaran de perseguir l’homosexualitat? Tinc l’esperança que Internet i les xarxes socials també els portin en aquesta direcció, quan hi arribin seran benvinguts però ja fan tard. No sé si algú ho havia de dir però jo no puc deixar de dir-ho.


No hi ha cap article relacionat.