Els que seguiu aquest blog sabeu que ens agrada escoltar el que explica Itziar González sobre Barcelona, l’exregidora de Ciutat Vella que es va deixar la pell, gairebé literalment, en defensa d’un Gòtic lliure d’interessos foscos. Al setembre ja vam anar a escoltar-la a la Capella de Santa Àgata, on va presentar l’actualització del ‘Barcelona pam a pam’ d’Alenxandre Cirici (crònica aquí). I avui hem passat un moment per la presentació que de la mateixa guia ha fet a la llibreria Altaïr de la Gran Via.

Em quedo amb les seves paraules de conclusió: “El llibre de Cirici de l’any 72 té una introducció. El del 2012 té un epíleg que es diu Territori Barcelona: el que Cirici reclamava de defensa del patrimoni arquitectònic, humà i cultural ara està en la nostra defensa del territori. Aquest llibre es fa mentre es planeja Eurovegas sobre el Delta del Llobregat, estem tots molt nerviosos i molt tensos, i decideixo aprofitar que edito un llibre per posar-hi un pamflet. És una cosa que crec que Cirici m’hagués permès, sobretot perquè està separat del seu llibre. I hi defenso que Barcelona no és una marca, és un lloc, té unes arrels i té una lògica: que l’espai dens (Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià) té el contrapès del parc gran. Les ciutats han de ser humanes i per tant han de tenir límits i mides: pam a pam. I per això era important acabar aquest llibre amb una defensa de la Barcelona territori, perquè per alguns és una marca. És un treball d’amor i de reconeixement d’Alexandre Cirici”.


I després ha continuat: “A Cirici li interessaven les construccions actuals que estiguessin a l’alçada del patrimoni. Reclamava una qualitat arquitectònica i social. Per exemple: quan parla de Tres Torres ho aprofita i ho desvia per mostrar l’arquitectura dels seus contemporanis, de Ricard Bofill i de tots aquests arquitectes dels anys 50. I els defensa. Feia amb l’arquitectura el que ja havia fet amb l’art (era fundador del Macba). En el llibre del 72 hi surten petites coses que en el del 52 no hi són, la bona arquitectura que ell ja intueix que serà patrimoni. Ell remarca les bondats del patrimoni perquè els actors actuals fem les coses a l’alçada d’aquells homes i d’aquell patrimoni. Era un home súper-contemporani perquè, com que coneixia profundament la tradició era contínuament vanguardista, perquè estava connectat a l’essència de l’art creatiu”.