foto (36).JPG

Al pis de dalt de La Central del carrer Mallorca s’ha presentat aquest vespre el llibre “Mis postales de Barcelona”, d’Isabel Núñez, editat per Triangle Postals: “Un recorregut capriciós per la ciutat”.

L’han acompanyat dos amics de joventut, Javier Mariscal i l’impulsor de la revista Ajoblanco, Pepe Ribas. Hi he anat amb la curiositat de qui li agrada saber com cada generació (i cada grup de cada generació, perquè les visions i les vivències són diverses) explica el seu temps, és a dir, el seu temps de joventut.

Penjo aquí els vídeos que he gravat a l’acte per qui els vulgui veure sencers i els pròxims dies en faré fragments sobre els molts i interessants que comenten Mariscal, Ribas i Isabel Núñez, en una visió de l’evolució de la ciutat no sempre coincident…


Pepe Ribas ha evocat que els seus espais de Barcelona “ja no existeixen” i ha parlat de l’especulació i del “fals peatge de la modernintat: s’han destruït barris sencers”.


A Xavier Mariscal se li ha anat molt l’olla al començament, ho he esborrat del vídeo, però després ho ha anat arreglant: “Hi ha gent molt jove que neix en aquesta ciutat i s’emociona de la mateixa manera que els hippies d’Ajoblanco s’emocionaven amb aquelles placetes cutres i amb una Barcelona que, quan jo vaig arribar, era cutre que te cagas…”


Finalment, Isabel Núñez ha llegit tres fragments del llibre. Per exemple aquest en què explica les seves sensacions quan passa per davant de l’edifici de la policia de Via Laietana i recorda encara tots els torturats i torturadors: “alguns dels torturadors van ser legendaris per la seva crueltat, arbitrarietat i violència com Juan Antonio Creix, comissari de la Brigada Político Social, que va interrogar brutalment a tantíssimes víctimes…”

foto (37).JPG

M’agrada llegir com cada generació explica el seu temps i en el nostre cas ara li toca a una part de la generació dels 70’s, la post-Gauche Divine, la dels hippies i l’LSD, que en part representen Pepe Ribas, Mariscal i Racionero. Potser la meva curiositat cap a aquesta part de la generació dels 70’s ve del fet que és la que més desconec. El llibre d’Isabel Núñez té pròleg i mapes de Mariscal. M’agrada molt com Isabel Núñez ajunta present i passat: “El Turó Park sustituyó a los jardines donde jugábamos en Figueras…”