Pujol.JPG

La que veieu sobre aquestes línies va ser per a mi la imatge de la presentació que Jordi Pujol i Artur Mas van fer divendres (19 d’octubre del 2012) de llibre de l’expresident de la Generalitat: “El caminant davant del congost”. Podríem comptar els periodistes que feien fotos i enregistraven imatges ahir just abans de l’acte, però ens deixaríem els que estaven asseguts a les cadires de públic de la sala Oriol Bohigas, la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès. Una expectació majúscula, fruit de les circumstàncies especials que viu el país.

Jo resumiria el que van dir l’un (Pujol) i l’altre (Mas) així:


Pujol va explicar que el llibre és fruit d’una necessitat d’explicar el seu procés cap a la seva posició actual, ell no ho va dir així però volia dir cap a l’independentisme.  I per fer-ho va utilitzar tot tipus de metàfores excursionistes: estem en un congost, tornar enrera seria anar al pedregar, trobarem dificultats (aiguamolls) però només ens queda l’opció de seguir pel congost (ara estem cap a la meitat) i esperar que ens porti a una terra fèrtil. En tot cas, mai havia arribat a un punt tan avançat, segons Pujol. Per a qui vulgui sentir el que va dir, el vídeo recull el discurs gairebé íntegra, falta una última part que pujaré pròximament.


Artur Mas va utlitzar metàfores semblants però, sobretot, va venir a explicar que hem arribat fins a on som després de molts intents de tirar endavant un projecte d’Espanya on Catalunya es pogués sentir còmode. Va fer un repàs de tot el que Catalunya ha intentat fer en aquest sentit i tot el que, segons ell, Espanya ha fet per evitar-ho. I va elogiar el valor de personatges que han participat en aquest intent (com Pujol) i que són capaços de reconèixer-ne el fracàs. Tot i que diu que ell també ho hauria provat. I en un moment determinat va expressar el que podeu sentir en el vídeo: que entén que hi hagi gent a qui li pugui fer por el procés que s’està obrint, que fins i tot és bo que això passi, però que en realitat no hi ha alternativa perquè l’alternativa seria no fer res i això encara hauria de fer més por.

 Abans havia parlat el president de l’Ateneu, Francesc Cabana, que va explicar que Pujol presentava el llibre al palau de Savassona exercint el dret que tenen tots els socis de la casa de presentar els seus llibres a l’Ateneu. Com un soci més. Pujol es va adreçar a ell després amb un cordial i familiar: “President”. De l’Ateneu, s’entén.