Perquè els que de tant en tant seguiu aquest blog n’entengueu la pausa i la reorientació que li seguirà us he d’explicar que fa unes setmanes vaig tenir un accident relativament important amb la bici, del que per sort m’estic recuperant satisfactòriament. Va ser a Barcelona i podria escriure un blog sencer explicant les “aventures” d’aquests últims 20 dies però ara no us avorriré amb els detalls d’aquesta petita  crònica negra,  ja aniran sortint. Si mireu els fantàstics dibuixos que em van regalar els nebots uns dies després dels “fets” us en fareu una idea. La primera reacció és “quina mala sort”. La segona, també. Fins i tot la tercera. Però en un moment determinat, quan veus que te’n pots recuperar i sobretot quan ets conscient del que hagués pogut passar, canvies de xip i us ho juro que passes a pensar “quina bona sort” i endavant, endavant. Amb pujades i baixades però endavant. Ahir precisament hi havia un article amb reflexions excel·lents de Francesc Torralba a la secció de Tendències de La Vanguardia: “Una adversidad leve activa la inteligencia, pero si es muy fuerte puede suceder lo contrario” diu el filòsof i teòleg.  Així que a mi toca que m’activi la intel·ligència. En tot cas, sapigueu que al menys durant un temps d’aquest blog en desapareix la intensitat, l’agilitat i la velocitat de la Brompton, que t’ajuda a ficar-te i travessar carrerons foscos de la ciutat. Però hi continuen les meves ganes i il·lusió per fer-vos una crònica particular dels nostres temps! Ah, i consti que durant unes quantes setmanes aquest blog s’escriurà només amb l’esquerra.

No hi ha cap article relacionat.