El dia que Catalunya sigui independent haurà de fer un esforç molt gran per deixar-se de mirar el melic. Portem mesos i mesos, anys, donant voltes als mateixos temes arreu: als diaris, a les tertúlies de ràdio, a les converses entre amics. Sobretot en cercles sobiranistes, que som els que volem canviar l’estatus quo i que per primera vegada ens veiem amb força de fer-ho. Quan s’aconsegueixi, haurem de centrar els  esforços en dues direccions: d’una banda en gestionar el país demostrant que el canvi valia la pena. I seguirà havent-hi gent amb ganes de demostrar el contrari, I d’una altra, fent un esforç per obrir Catalunya al món, molt superior al que s’ha fet fins ara, en tots els nivells, apostant molt per un nivell plurilingüístic dels catalans i per interactuar amb la resta del món. Sinó, serem independents però ens morirem d’avorriment mirant-nos el melic.

No hi ha cap article relacionat.