cursa_dones_barcelona_2014.JPG

 Avui Barcelona s’ha despertat de fúcsia i ha fet l’aperitiu de groc. Unes 25.000 dones han participat de bon matí a la Cursa de la Dona, que ha recorregut el centre i que tenia com a leit motiv la lluita contra el càncer de Mama. Jo les he vist per la Gra Via / Universitat.


En un ambient familiar i festiu, amb algun home que s’havia colat entre l’allau de dones, moltes rialles i aplaudiments…


… i amb una densa cua que anava més aviat lenta, les participants han convertit el despertar dominical de la ciutat Comtal (i en concret de l’Eixample esquerra) en una festa.


(No sé si us passa però a mi aquestes curses tan massives em posen la pell de gallina i com que jo l’enllaçava després amb la concentració d’Òmnium i l’ANC a plaça Catalunya no he pogut estar de pensar que vivim en un país plural i que cadascú aprofita el temps com més el plau. Per a uns el tema nacional dóna sentit a la vida i en canvi d’altres en viuen al marge. Segur que a la Cursa de la Dona hi havia de tot, però no sé, en l’entorn que vivim s’agraïa una moguda que posés al centre un altre tema. Tot i que us haig de confessar que a mi no m’agraden les “coses de”. Ni curses de gais, ni de dones, ni d’homes. Tot i que la lliga de futbol és masculina i ningú no en diu res, és clar)