Vaig passar un moment per la festa del Paral·lel, que per segon any consecutiu es va fer dissabte a l’avinguda dels espectacles, i vaig tenir la sort de coincidir amb el discurs que La Maña estava fent a la tarima de davant d’El Molino, a primera hora de la tarda. La Maña viu precisament al Paral·lel i va explicar la il·lusió que li havia fet veure tota aquella gentada dissabte des de la finestra de casa: “Semblava que els anys no haguessin passat!”. La podeu sentir al vídeo de dalt.

Em va agradar la festa, el Paral·lel era ple d’activitats de tot tipus, també veïnals. Jo crec que és natural intentar que la centralitat del Paral·lel sigui tornar a ser un eix principal d’espectacles nocturns a la ciutat, aprofitant el millor del seu passat.


“Em recorda quan jo treballava al Molino i al teatre Arnau” va continuar explicant La Maña que a continuació va presentar l’espectacle de les dues Drug Queens de la ciutat que podeu veure a aquests dos vídeos i que van interpretar “Estoy bailando”. D’aquesta cançó m’agrada la frase: “si al final cada uno lleva su máscara…” I tant!


“Somos putas pero no tontas” diuen fent gràcia les dues artistes en el moment d’explicar com serà la seva participació al Pride de Barcelona, el pròxim cap de setmana.

No hi ha cap article relacionat.