foto (44).JPG

Ahir, a les dues de la matinada, vaig fer la Rambla sencera tornant d’una festa i sincerament no podia parar de pensar: això és la claveguera d’Europa! Ei, sense cap intenció moralista, eh? Però és realment la impressió que fa, de nit.

I qui diu la Rambla diu el carrer Ferran. Ara sí que jo no hi viuria ni boig!

Baixant de plaça Sant Jaume és fàcil girar el cap cap a un dels carrerons i veure tres turistes (o no turistes, segons el cas) pixant alhora. I pixen amb  aquella impunitat, jo crec que en comptes de carrers hi veuen lavabos. No parlem de vagabunds que no tenen on anar, són gent que acabaran dormint a casa o a un hotel i que surten de bars,  locals amb lavabos.

A l’alçada del Liceu hi continuen les subsaharianes (perquè com sabeu ara les prostitutes de les rambles són sobretot africanes) que et fan l’ullet.

En general una sensació de deixadesa i una barreja rara de gent.

Tot i que és cert que ara, al menys, veus algun guàrdia urbà. Això, superat per la magnitud de tot plegat. Ahir en vaig veure uns que al carrer Ferran intentaven fer entrar la gent del carrer als locals. O a la Rambla un altre que intentava aturar un venedor de llaunes.

Perquè aquesta és l’altra, si fa un any hi havia un venedor de llaunes cada 100 metres ara ja n’hi ha un cada 50!

És difícil comparar amb altres ciutats. Aquesta Rambla de la Barcelona dels 2000’s en part em recorda el Khao San Road de Bangkog, però allò és purament backpacker. També recorda els aparadors d’Àmsterdam, però allò ja està muntat així. I contrasta amb els hotelassos que hi han instal·lat.

 En canvi, de dia, la Rambla em dóna millor rotllo. Excepció feta dels trilers i de les estàtues, és clar. S’omple d’un turisme familiar més, diguem-ne, normal, hi ha de tot i també hi ha vida de ciutat, per molt que diguin.

I consti que sé que la paraula “normal” s’ha d’usar amb molt de compte, en sóc molt conscient.