11set2014_2.jpg

 Fa anys, quan les concentracions de l’11 de setembre aglutinaven entre 4.000 i 10.000 persones, segons les xifres fossin de la Guàrdia Urbana o dels organitzadors, un amic em va dir: “Està bé que mantingueu la manifestació, encara que sigueu pocs, perquè arribarà un dia en què aprofitarem la data, l’11 de setembre, per fer les grans demostracions”. Doncs bé, la data ja ha arribat durant tres anys consecutius. Tots tres han estat impactants, cada un a la seva manera. De la V em quedo amb la pell de gallina que he sentit en diversos moments: veient l’arribada massiva de famílies d’arreu del país al meu barri de Sant Antoni, amb la participació dels barcelonins de totes les zones de la ciutat; amb la resistència a la calor que hem hagut de tenir (feia molta calor), amb l’espectacular manera de col·locar-se primer cadascú al seu tram i fila, i de dissoldre’s després. Amb les estones de silenci, els crits contundents d’Independència i, en menor mesura, de Volem votar; amb la sensació que tots allà sabíem a què estem “jugant”: no és un moviment il·lús sinó extremadament realista. Ho tenim difícil, perquè a nivell internacional a priori a ningú li interessa que Espanya es desintengri, però setntim que no hi ha alternativa: s’ha de provar i ha de sortir bé perquè no hi ha tercera via, per molt que alguns s’hi entossudeixin. I ens ha de sortir tan bé com aquestes insòl·lites i fantàstiques concentracions. Per cert, jo que vaig créixer al voltant del Turó Park, mai m’hagués imaginat veure’l tan tan independentista. M’havia inscrit al tram 9 (Diagonal a prop de Catalunya Ràdio) i amb els amics vam fer un picnic a un Turó Park molt molt estelat (el parc, que no els balcons). I és que aquests tres anys estem vivint de ple el triomf de l’estelada, la blava, com a emblema col·lectiu. Qui ens ho hagués dit? Per cert, si no tinguéssim un pròxim objectiu la sensació del dia després podria ser de buidor. Per això el 9N és tan important, sabem quina és la pròxima estació i no la podem deixar passar. Ja sigui per votar sí/sí, sí/no o no/no, que d’això es tracta, de donar la veu al poble.

11set2014_3.jpg