photo (72).JPG

L’editorial RBA ha aconseguit crear un espai periòdic de presentacions de novetats a la setena planta de la seva impressionant seu a la Diagonal de Barcelona, a un pas de la torre Agbar i amb vistes esplèndides cap a sudest de la ciutat. En fan sovint, ben organitzades i amb bon càtering. Fa un temps, per exemple, vaig assistir per exemple a la xerrada de Manuel Castells (“Quan, com i de quina manera perdran els mitjans de comunicació el control de la informació?” i “El procés dels indignats“).

photo (71).JPG

Avui la cita també era de les grosses, els quatre presidents de la Generalitat restaurada, junts, a l’auditori: Pujol, Maragall, Montilla i Mas. Presidits, però, per l’Abat de Montserrat (els presidents seien d’esquena al públic i en canvi l’Abat Josep Maria Soler, de cara. Per això -i per intentar ser una mica original- em centraré en les paraules que l’abat ha dit, durant la presentació de la col·lecció ‘Biblioteca del Catalanisme‘, de RBA.


L’Abat ha recordat el paper de Montserrat en l’acolliment de tots els corrents catalanistes, també en anys difícils. M’ha emocionat que recordés gent oblidada, com el cunyat de Pasqual Maragall, el rebel i membre del PSC (“que no del PSOE”, deia sempre ell) Jaume Lorés:

-“Montserrat, amb el seu abat al capdavant,  ha estat des de fa molts anys representatiu i en cert sentit aglutinador del catalanisme. D’un catalanisme obert, sobretot des de la Renaixença, i més encara des de l’abat Antoni Maria Marcet, elegit ara -en aquests mesos- fa 100 anys”.

“Una bona colla dels autors seleccionats a la Biblioteca del Catalanisme tenen un lloc dins la història del nostre monestir. Començant pel bisbe Torres i Bages -que hi va voler ser consagrat- i acabant per Pièrre Vilar -que treballà una setmana a la biblioteca del monestir-“.

“Aquesta nòmina s’allargaria molt: Joan Maragall, Lluís Nicolau d’Olwer (del qual guardem com un tresor l’arxiu que va acumular fins al 1939, en Francesc Cambó (tan amic de l’abat Marcet i del pare Bonaventura Ubach), en Josep Benet (antic escolà i factòtum de les festes d’entronització de la Mare de Déu de 1947), Jaume Vicens-Vives (que participà en sessions d’estudi a Montserrat amb Raimon Galí i Jaume Lorés, tots dos íntims amics de l’abat Cassià Maria Just), Ramon Trias Fargas (que com Jordi Pujol i tants d’altres fou acollit al nostre monestir. Penso també en el president Maragall. En moments en què el dret de reunió era vetat pel general Franco)”.

“De la mateixa manera que foren acollits a Montserrat Josep Pallach i molts altres simpatitzants del socialisme i del comunisme. Aquesta relació de persones tan diverses a Montserrat em fa pensar en la tasca que continua duent a terme el nostre monestir, entre altres a través de la revista Serra d’Or, en la qual han participat des del primer moment persones de totes les tendències, amb la voluntat de formar part del que en el seu moment es deia una plataforma unitària que contribuís a cercar camins per sortir dels atzucacs de cada moment…”

La veritat és que quan l’abat havia de passar el relleu als presidents he hagut de marxar. Però m’ha agradat haver coincidit precisament amb la reivindicació de la transversalitat del catalanisme que ha fet el religiós.