La Fundació Foto Colectania -que està gairebé amagaa en un carreró a prop de Gal·la Placídia- va acollir fa uns dies la presentació d’un llibre que estava a la nevera des que -segons vaig entendre- el 1957 Seix Barral va decidir no publicar-lo, tot i que era com un encàrrec fet al fotògraf Leopoldo Pomés.

El llibre ha vist la llum molts anys després i, és clar, ara ens mostra unes fotografies que són una crònica d’una altra època, gairebé d’un altre món si no fos perquè alguns dels protagonistes segueixen vius, com és clar, el propi autor.

Vaig anar a escoltar què deia Leopoldo Pomés. L’acompanyaven els també fotògrafs Manolo Laguillo i Xavier Antich.


Molt interessant! Aquí Leopoldo Pomés explica el per què de l’encàrrec que va rebre del poeta Carles Barral (enamorat de projectes d’avantguarda i amic de Goytisolo) i Víctor Seix, sense ple coneixement del consell “comercial” de l’editorial Seix Barral. “I potser el consell tenia raó de no publicar-lo aleshores…”


En els primers segons d’aquest vídeo Leopoldo Pomés explica per què no es va publicar el llibre en el seu dia i es mostra molt content que malgrat tot es faci. Després parla ara Manolo Laguillo.


En aquest vídeo Leopoldo Pomés explica una anècdota vinculada a un dels principals crítics d’art de la Barcelona dels 50, Juan Antonio Figlot (?).


En aquest altre document, Pomés parla de la seva relació amb el grup de Dau al Set. Pels que segui la crònica barcelonina en profunditat aquest té un interès especial: Brossa va estar dos anys venint cada dia a casa meva de 10 a 11, que és quan passava pel carrer Alfons XII…”


Xavier Antich li pregunta a Pomés què hagués passat si hagués pogut publicar el llibre el 1957, serien les mateixes imatges?


Aquí Xavier Antich li demana sobre les imatges del llibre, com les ha recuperat? “Vaig baixar a les profunditats del meu arxiu i de tant en tant sortien imatges que no recordava gens! Com la del nen llegint el diari (“La Solidaridad”)


Debat sobre l’aparició, a l’època, dels llibres (fotogràfics) d’autor…


Aquí Leopoldo Pomés parla sobre la figura del fotògraf Joan Colom… 


Xavier Antich: “L’any 57 no havien passat ni 20 anys de la guerra. El que apareix a la col·lecció és un moment estrany: ja no és la postguerra però tampoc no és la modernitat dels 60’s… Molt interessant!